Estem garantint el futur

El debat sobre les tarifes ha de partir necessàriament d'una anàlisi prèvia sobre el context en el qual ens trobem i la greu situació de finançament en què està immers l'actual sistema de transport públic. 900 milions de viatges anuals deixen clar que estem davant d'un tema prou seriós per abordar-lo amb transparència i rigor. En aquests moments si el finançament no s'afronta adequadament el que ens hi estem jugant és alguna cosa més que si la T-10 valdrà mig o un euro més, estem posant en joc la qualitat d'un servei bàsic i la seva sostenibilitat futura, i aquest és un risc que no volem assumir. Preservar l'actual sistema de transport públic és i ha de ser una prioritat de ciutat i de país. Blindar-lo avui és preservar-lo i assegurar-lo demà, i això exigeix prendre decisions. L'increment de preus pot no ser just però en aquest cas és absolutament necessari.

En els darrers deu anys el sistema ha crescut en extensió i qualitat, amb més línies i millors horaris, però això ha comportat un increment de costos del 141% que no ha anat acompanyat d'una pujada suficient d'ingressos pels bitllets, que s'han quedat per sota amb un 94% d'increment, fet que ha obligat les administracions a subvencionar-ne la diferència. Així hem passat de repartir el cost del servei al 50% entre usuaris i administracions a pagar-ne el 40% els usuaris i el 60% les administracions. No cal ser un expert per adonar-se que la situació s'ha tornat insostenible i més quan algunes administracions han reduït dràsticament les aportacions al sistema. En els darrers dos anys l'Estat ha deixat d'aportar fins a 88 milions d'euros pel transport públic i des del 2009 que l'anterior govern de l'Ajuntament de Barcelona també ha reduït en 25 milions d'euros les seves aportacions. Realment, no ens ho han deixat fàcil.

Notícies relacionades

T-10, la credibilitat de Trias

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Davant d'aquesta situació calien decisions i les hem pres. L'ajuntament, tot i el context de crisi, ha decidit incrementar un 10% l'aportació municipal al sistema, fins als 80,4 milions. Si ara s'està demanant un esforç als usuaris creiem que és just que nos­altres també ens hi posem al capdavant. TMB també reduirà aquest any 56 milions en costos retallant despesa no necessària pel servei i afectant només línies i franges horàries de baix impacte. Hauria estat més fàcil optar per solucions dràstiques i tirar pel dret amb la supressió de grans serveis per reduir despesa però hem optat per la microcirurgia. Això ens ha permès salvar el metro nocturn o assegurar la implantació de la T-16 aquest mandat, i garantir la posada en funcionament de la nova xarxa d'autobusos d'alta capacitat el primer semestre del 2012. Decisions com aquestes s'haurien d'haver pres molt abans. Potser va mancar una certa valentia política, potser van passar per davant altres prioritats. Pel govern municipal, en canvi, que en el futur la gent no es quedi sense metro, tren, ni autobusos sí que és una prioritat.

Tot i així, aquest any caldrà fer un esforç. La gent de Barcelona i l'àrea metropolitana i l'Ajuntament encapçalarem aquest esforç, però ja avisem que ho farem exigint corresponsabilitat i gestos clars: primer a la resta d'administracions però després a la resta de partits. Aquí no hi hauria d'haver lloc per la picabaralla política. El govern municipal aposta pel transport públic, però garantir-ne la continuïtat i qualitat els propers anys haurà de ser cosa de tots. Dependrà de nosaltres.