Més lloguer i menys sou...

Viure amb algú de confiança és millor que amb un desconegut. Així que després d'alguna experiència desastrosa -«sóc molt primmirat amb la neteja i el lavabo», fa broma-, David Fernández va escollir compartir sostre amb un bon amic. Es pensava que seria temporal, però quan s'acostava el moment de voler volar, la crisi va imposar el seu fuet. «Guanyo menys que fa tres anys però el lloguer ha anat pujant», es lamenta aquest perruquer al seu pis, a un pas de la plaça d'Espanya.

Notícies relacionades

Tenir feina no és suficient

Una separació i quatre relleus

Van tractar de convèncer el propietari de renegociar el preu, però no hi va haver manera. Així que la crisi que primer va jugar en contra seu, pot ser una aliada ara per aconseguir un pis més econòmic. «Els lloguers per fi han baixat», sentencia. I si el seu company de pis es muda per feina, farà el salt al buit d'intentar trobar un niu propi -«alguna cosa decent i amb ascensor»- per un màxim de 700 euros. «El que he après és que per un mateix preu, si millores de barri és per a un pis en pitjors condicions», diu. Si no ho aconsegueix, haurà de fer càstings per pactar una nova convivència amb algú anònim, amb nous horaris, costums i manies.

«El lloguer hauria de representar una quarta part del sou d'una persona, no tres quartes parts», defensa, sorprès des de sempre pel cost de viure a Barcelona. «És caríssim», es queixa.