Una separació i quatre relleus

Hi va haver un temps en què Víctor L. creia que l'amor era per a tota la vida, així que... ¿per què no invertir estalvis i il·lusió i hipotecar-se fins al capdamunt amb qui va ser la seva parella durant anys? Després d'un primer pis -en l'època en què ràpidament es revaloritzaven- van fer el salt a aquesta encantadora vivenda al barri de Sant Pere. Els 110 metres quadrats podien ser per sempre, la hipoteca per a diverses dècades... però l'idil·li es va acabar i el Víctor va decidir que no volia deixar casa seva. Com tants, va haver d'apostar per rellevar la seva parella per algun eventualroom matper poder assumir el deute amb el banc i el mateix manteniment de la seva vivenda. «Vaig tenir clar que havia de ser gent recomanada, coneguts o amics d'amics, no volia sorpreses», explica. I ja ha encadenat quatre companys de pis. Han estat dos nois i dues noies, però confessa que ara ha trobat la convivència perfecta.

Notícies relacionades

Més lloguer i menys sou...

Companyes en lloc de marit

No coneixia la Silvia, però aquesta venia de sobres recomanada. «És com una germana petita, ens portem de conya i arribes a casa i tens ganes de trobar-te i comentar com ens ha anat el dia». Elcasolàassegura que amb gairebé 40 anys, va madurant la idea de per fi poder viure sol, o potser una altra vegada en parella, però que el cost de la vida ho posa molt difícil a Barcelona. Així que de moment disfruta de la bona convivència.

«Hi ha total confiança i puc portar amigues o el meu nòvio a casa sense problemes», explica Silvia P., de 24 anys i que treballa en l'organització d'esdeveniments. La logística és senzilla. Hi ha un pot comú per a despeses bàsiques comunes (detergents i altres) i una zona per a cadascun al rebost i la nevera, encara que molts cops sopin junts. A tots dos els quadren les despeses i a sobre es cuiden mútuament.