Una protesta a peu i a Twitter

La foto, és clar, enganya. Seria el somni humit dels ciutadans que aquest dimarts, 10 de gener, es rebel·len contra la vertiginosa pujada dels preus del transport públic. Feia dies que cridaven a una vaga d'usuaris, que no és fàcil en una urbs com Barcelona, on només en el metro ja es desplacen 1,3 milions de persones un dimarts laborable. Per això aquest vagó de la foto, de la L-2, no és víctima del gran èxit d'aquesta vaga. Acaba d'arribar al final del trajecte, a Paral·lel, i tots els passatgers han baixat. I n'hi havia bastants. No trigaven gaire els de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) a dir que el seguiment de la vaga era escàs, gairebé nul, ja que fins a les 10 del matí s'haurien validat fins i tot 3.000 bitllets més en el suburbà que dilluns.

En el metro poca gent s'ha assabentat de la vaga. No és fàcil organitzar una cosa així gairebé des de l'anonimat, malgrat la gran potència de les xarxes socials. Segur que milers de persones s'han negat a pujar al bus o al metro, o això diuen les xifres de la pàgina de Facebook d'aquesta vaga, anomenada tmb51, on (a les tres de la tarda) 7.923 persones es declaren «participants» de la iniciativa.

Però com que això seria només un 0,4% del total d'usuaris diaris de metro, busos i trens de l'àrea metropolitana, és impossible fer-se notar. Per això, aquest tipus de vagues es porten més per internet, i ja més via Twitter que via Facebook. És la manera de cridar desenes o milers de seguidors que estem fent vaga, que un ha agafat la bici per anar d'Horta a l'Hospital Clínic i que un altre va caminant el trosset que normalment fa en autobús. I perquè els nostres coreligionaris puguin trobar-se gràcies a aquestes xarxes, col·loquem als nostres crits unes etiquetes, com en aquest cas #vaga10g i #tmb51.

Aquesta última xifra recorda una altra protesta d'usuaris que va tenir més èxit però també va ser més tràgica. Va ser el 1951, quan els barcelonins es van sumar massivament a la «vaga dels tramvies». La desolació de la postguerra, les dures condicions de vida, van esclatar en una ira massiva quan van apujar els preus del tramvia. Durant dues setmanes, la gent es va negar a pujar al tramvia i les manifestacions -tan prohibides perFrancocom una vaga- van ser reprimides per la Guàrdia Civil, i hi va haver fins i tot diversos morts. Resultat: el governador civil,Eduardo Baeza Alegría, i l'alcalde,Josep Maria Albert, van ser destituïts i la pujada de preus, anul·lada.

Notícies relacionades

La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades

Un màster per formar-se en Lideratge Infermer, Investigació i Gestió Sanitària

Piquet al Poble-sec

3 Tot això difícilment pot passar ara, tot i que sovint amics estrangers em pregunten quan explotarà la societat espanyola, sense feina, sense ingressos, sense futur. Avui dimarts, només hi ha unes pintades en parades i busos («TMB ens roba»), silicona a les ranures per validar els tiquets, i poca cosa més. De moment, ens manifestem aquí de manera simbòlica, i per Twitter. @NGAlbertos: «Jo he fet vaga, caminant de casa a la feina 2,7 km». @barripoblesec: «Encara que sigui poca cosa estem contents. Aquest matí en el piquet del metro dues persones han girat cua per sumar-se a la #vaga10g». @joderquemalva: «Matí de visites a clients de proximitat». @adamc5150. «Em surt més barata la gasolina per a la moto una setmana que la T-10». @zideva: «A peu, compartint cotxe, en moto, en tractor...» @bertaxan: «Adéu 15» (la seva línia de bus), «avui caminant de Sagrada Família a Francesc Macià».