Si fos negre en aquesta ciutat

Sóc estranger. Això a Espanya, com en molts altres països, ho notes el primer dia que vols venir a viure aquí. O ho notava en aquella època, el 1988, quan em van dir que per viure i treballar havia de demanar el permís de residència a la Delegació del Govern, a Marquès de l'Argentera, just al costat d'aquella magnífica estació de França on havia arribat anys abans, com a motxiller, des del nord d'Europa. Encara sort que encara no tenia feina, perquè segurament l'hauria perdut a les cues d'aquell monstruós edifici governamental. Monstruós, perquè al cap d'unes quantes visites era horrorós. Primer l'ordenança, que ens va tractar a tots igual de malament, negres o blancs, joves o vells, en això com a mínim és veritat que no discriminava. Tots érem indesitjables, també perquè molts encara no parlàvem bé el seu idioma. Va ser quan, d'un amic, vaig aprendre la paraula «fatxa».

No sé quantes visites em van fer falta per obtenir aquell petit document de cartró que, cinc anys després, havia de renovar. I així una vegada rere l'altra, fins que, encara sort, també aquí arribaven els ordinadors i les cites prèvies per a les visites. Com a mínim per als europeus, els comunitaris. Els altres, a la cua.

És a dir, no em puc queixar. Ni em queixaré. Perquè fa gairebé 24 anys que sóc aquí, i puc subscriure la denúncia d'Amnistia Internacional (AI) que aquí la policia t'atura al carrer i et demana la identificació només pel color de la pell. Sóc blanc, bastant blanc. I ros de cabells, un ros fosc, però prou ros per no aparentar ser de l'Àfrica, ni de l'Àsia ni d'alguns països de Sud-amèrica. Així que, en 24 anys, mai cap agent de policia, sigui del cos que sigui, m'ha parat al carrer per demanar-me la documentació. Ni al Raval ni a Pedralbes, ni anant en bicicleta ni caminant lleugerament begut per la vorera. Només en algun control de trànsit.

En 24 anys no he hagut de treure mai sense raó aparent el NIE, la targeta amb el Número d'Identificació d'Estrangers, aquells números que, a diferència d'un DNI espanyol, comencen per la lletra X. Ciutadà X número tal. Un NIE que porto a la cartera i que està caducat des del 16 de setembre del 2006. Al cap de mesos d'intents de renovació, em van comunicar que als europeus ja no els expedien un nou carnet. A canvi, van enviar un paper, un full A-4, un certificat de ser resident comunitari a Espanya. Un paper que, per descomptat, no porto mai al damunt. I tot i així, quan faig servir el NIE per identificar-me -al pagar amb targeta de crèdit, per exemple- mai ningú em diu res d'aquella validesa caducada.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Perdre la dignitat

3 Si hagués estat gambià, o colombià, o pakistanès, segurament hauria perdut molt temps en aquests 24 anys. I dignitat. Ho he vist contínuament al meu voltant, fos on fos, des de la duana fins a la plaça de Catalunya. Aquí pregunto a alguns immigrants quantes vegades els ha parat la policia. Em diuen que ja ni ho poden comptar. En l'informe d'AI surt una senyora nord-americana, l'única de tots els passatgers que va ser requerida per la policia al baixar d'un tren a Valladolid; és negra. I a Espanya, a ulls de l'agent, ni turistes ni residents poden ser negres; en primer lloc, són sospitosos, encara que no sé de què. Jo sóc blanc, o sigui un sant, legal. Els agents no han sospitat mai de mi. Sóc turista, sempre. Ni dec tenir pinta d'etarra.