El bitllet, sense sisplau ni gràcies

Quasi cada dia pujo al tren, un de Rodalies, a vegades buit, altres pleníssim, gairebé sempre assegut, de tant en tant dret, sempre amb algun músic o venedor de mocadors o, últimament, una dona que balla i cantaAll that Jazz!, sovint la resta del temps amb calma al vagó -o amb l'iPod posat-, encara que els divendres a la nit amb els crits enormes, a l'últim vagó, d'un boig del poble amb crosses (un de Sitges, bastant intel·ligent, llegeix el diari però algun cable se li va creuar al llarg de la seva vida). Bé, en tots aquests viatges, en els últims 10 anys, des que Renfe va decidir, l'any 2002, treure els revisors habituals dels seus trens de Rodalies, mai m'havien controlat el bitllet. Mai.

Fins divendres passat. Ho podria haver sabut per endavant, perquè ara tot s'anuncia a través de Twitter, en aquest cas els molt actius de R2, que és la plataforma digital on s'ajunten els usuaris de la línia 2. «Revisors a l'estació de Gavà #rod #batuda Últimament els veig molt per aquí». I de fet, a Gavà pugen els revisors, que mai són rebuts amb molta alegria per part dels viatgers, i no només els que no porten bitllet vàlid. Ja ho diu una paraula en el tuit: batuda. Que és com veuen un senzill control.

Els interventors sempre van acompanyats per agents de seguretat. Perquè sempre hi ha passatgers que, a més de no portar bitllet, no tenen educació. O pitjor. A veure, Renfe va posar un caramel molt gran i molt dolç a la boca dels seus viatgers quan, per un tema econòmic i logístic, va prescindir, ara fa 10 anys, dels revisors fixos de cada tren. L'ésser humà necessita un cert control, i la companyia confiava que les portes d'accés, on es valida el bitllet, ja farien de revisors automàtics.

Però no. Resulta que ni hi havia ni hi ha aquestes portes a totes les estacions -tot i que ja se n'han reformat moltes- i sobretot no hi ha, en moltes estacions, el control de sortida, quan, com passa a l'estació de Sants, s'ha de tornar a passar el bitllet per un lector. Això es fa per evitar, sobretot, que els viatgers tinguin una T-10 de només una zona (que costa 9,25 euros) quan en realitat fan un recorregut de 2 zones (18,40), 3 zones (25,05) o més.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

A internet, per decomptat, també es pot consultar quines estacions són les que no tenen control de sortida. I on és més fàcil colar-se d'entrada. Gaire popular no és, Renfe, a la xarxa; alguns internautes parlen de preus d'estafa, de revisors xulos i aquest tipus de coses. I la veritat és que quan, després del control de divendres passat, el revisor em va tornar la meva T-10 de 3 zones, ben validada, vaig ser jo qui li va dir «gràcies». Ell, ni piu, ni el «bitllet sisplau» d'entrada. Però potser no tots són iguals. O és que estan farts de nos-

altres, bons i mals viatgers. Darrere meu, una dona treu fins a set bitllets; cap de vàlid. Només per controlar-la a ella ja triguen 13 minuts. I això són 50 euros de multa, en teoria, des que la Generalitat va decidir reforçar el control, fa un any i mig. Volien, deien, inspeccions del 2% dels viatges que es realitzen cada any. M'ha costat, però ja formo part, com un dels 110 milions de viatgers anuals, d'aquest dos per cent.