a peu de carrer

Amb els malalts, se n'ha anat també la vida

L’antiga seu de la clínica Quirón, en estat d’abandonament total.

L’antiga seu de la clínica Quirón, en estat d’abandonament total. / EDWIN WINKELS

2
Es llegeix en minuts
Edwin Winkels
Edwin Winkels

Periodista

ver +

Allà sempre hi havia vida. Era un carrer bulliciós, aquest tram inicial de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. Un carrer ample, sempre amb gent a les voreres, amunt i avall. La desena de cafeteries plenes, les dues papereries venent de tot, pares, avis i nens omplint la plaça de Sanllehy, i, sobretot, gent entrant i sortint per les portes de la clínica Quirón. El centre hospitalari donava molta vida, una cosa de la qual pràcticament no t'adones fins que aquesta vida s'extingeix, i el carrer queda mort. «Amb la clínica aquí, era una zona cara per viure-hi. D'això no en queda res», diuAlbert de Aso, que fa 52 anys que viu al davant. Als cotxes hi ha un paperet en què s'ofereix un pis, 95 metres, quatre habitacions, 215.000 euros.

Són les sis de la tarda i els bars estan buits, si és que ja no han tancat per sempre, com ha passat amb les dues papereries-quioscos. L'antiga porta d'urgències, amb una tanca al davant, ara dóna accés a un hàbitat de rates, coloms, okupes i lladres de coure. Al costat d'aquesta porta encara hi ha el cartell de defunció: «El 14 de juliol del 2007 obrim el nou hospital Quirón. Plaça d'Alfonso Comín 5-7, sortida 6 Ronda de Dalt. Aquesta clínica tancarà les portes aquest mateix dia». I això ho han sabut els veïns, els hostalers, els comerciants. I, com per rematar-los, es va tancar i tapiar la plaça de Sanllehy per iniciar una obra de mai acabar, una parada de la L-9 del metro.

Molt desolat

Notícies relacionades

3 Des del seu bar Games,Manuel Gámez, en lloc d'un mur baixet, una escala i els arbres de la plaça, ara veu una paret interminable; ja no veu gens de verd o de cel blau. «Això està molt desolat ara. Abans, tenia aquí davant la parada del bus, ara és més estret i no hi passa ningú. Els bars estan tancant, ja no ho aguanta ningú això». En el seu ordinador, ensenya el vídeo de les dues cançons que va gravar per participar a l'Eurovisió; té temps de sobres.

I el futur no pinta gaire millor. Des que es va anunciar el trasllat de la Quirón, el 2003, aquests terrenys han estat l'objecte d'un llarga i lenta batalla de plets i recursos. Segons les associacions de veïns, la versió dels quals acaba de ser ratificada pel Tribunal Suprem, l'ajuntament es va inventar un «interès general» per pactar amb la Quirón una permuta de terrenys. A canvi d'uns solars a Collserola propietat del grup hospitalari, el consistori li va regalar una requalificació a Mare de Déu de Montserrat per poder-hi construir 12.000 metres quadrats de pisos. Però mentre els jutges anaven decidint en contra d'aquesta permuta, a sobre va fer fallida la nova propietària del terreny, Habitat. Ara, la ruïna està en mans del Banco Santander, que deu tenir poques ganes d'aixecar-hi un edifici per a equipaments. El conserge de l'edifici del costat no veurà mai què hi faran. Una nit es va deixar les claus a dins i va demanar als vigilants -ara ja substituïts per un mur- si podia accedir a l'edifici per l'abandonada Quirón. Després d'obrir una porta, ja no hi havia terra i va caure al buit.