El tren va crear i va matar el pont

Gairebé no fa ni falta preguntar a les dones i homes d'una certa edat que travessen a uns 10 metres d'altura les vies de tren entre la Sagrera i la Verneda quantes vegades a la seva vida van trepitjar el Pont del Treball Digne, encara que és millor nomenar-lo pel nom, en castellà i més curt, amb què pràcticament tothom en aquests barris el coneix: el Puente del Trabajo. Això de Digne ho van afegir fa ben poc, el 2008, a petició dels sindicats. I fins i tot els veïns catalanoparlants l'anomenen gairebé sempre pel seu nom en castellà. Si des del 1921 va ser el Puente del Trabajo, doncs sempre ho serà, encara que a partir d'ara només en la memòria. Perquè també tots aquests transeünts es queden un moment mirant, des d'un pont nou, 100 metres més al nord, com la piqueta està acabant amb aquest record, amb poc més de 90 anys d'història.

¿I aquesta resposta a la pregunta, de quantes vegades el van travessar? «Uff, ja ni ho recordo». Dues vegades al dia, cada dia. Alguns quatre, o més. A peu. El Pont del Treball sempre va ser més de vianants que de vehicles, tot i tenir quatre carrils. Tenia les voreres bastant amples, més amples que el nou pont que han col·locat ara en lloc seu. I una barana relativament baixa, de poc més d'un metre, que permetia recolzar-s'hi i veure passar els trens i transformar-se el paisatge, sobretot cap al sud, cap al centre de la ciutat, on primer, el 1987, es va erigir un pont competidor, el deCalatrava a l'altura de Bac de Roda, i després es va començar a veure per l'horitzó la torre Agbar. Ara, aquesta zona ja fa anys que està en transformació, i això també ha acabat amb les restes romanes que es van trobar just sota del Pont del Treball Digne.

Van ser els trens els que van provocar el naixement d'aquest pont, i són els trens els que l'han matat. Quan a principis del segle passat es començava a ampliar la xarxa ferroviària des de Barcelona cap al nord, amb noves estacions com les del Clot, Sant Andreu i la Sagrera, i s'acumulaven massa vies per fer passos a nivell, s'havien de construir ponts per salvar no només aquestes vies, sinó també les aigües del vell Rec Comtal. En realitat, aquesta entrada del tren des del nord va ser com una immensa riera mixta d'aigua i vies fèrries, acompanyades fins fa tot just 30 anys per la interminable filera de barraques de la Perona. Allà, entre la ronda de Sant Martí i la via del tren, el 1980 encara hi vivien 380 famílies amb una mitjana de vuit fills per matrimoni.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Barri molt popular

3 El Pont del Treball es va construir el 1921 per facilitar als treballadors passar dels seus pisos en un costat a les grans fàbriques a l'altre, de Sant Andreu a Sant Martí, o al revés. Ara, els nous trens d'Alta Velocitat, han obligat a liquidar l'històric pont entre barris obrers, un pont molt en harmonia sobretot amb els pisos de la Verneda, els alts blocs del Grup Juan Antonio Parera, construïts el 1956 per l'Obra Sindical del Hogar. Aquí, a més de 1.637 vivendes es van construir als baixos més de 200 locals comercials, cosa que fins i tot ara segueix donant una imatge molt dinàmica i popular al barri. És impressionant, sobretot, el nombre de bars i restaurants. A l'altre costat, entorn del carrer de la Sagrera, ja queden poques coses d'altres temps. Hi ha una barrejade blocs nous i provisionalitat, amb fàbriques i cases abandonades a l'espera de la nova estació.