Trias diu que «no es pot deixar a deure» la factura del transport

Amb la prosperitat econòmica garantida»... Només sis anys justos separen aquella frase de l'exalcalde Joan Clos del discurs pronunciat ahir al mateix acte per l'alcalde Trias. Però va semblar que feia un segle si s'ha de jutjar per l'ambient, el to i l'ànim que es va respirar en la conferència anual del mandatari local. Solucions a la crisi, mesures per pal·liar-ne els efectes, noves prioritats... «Les meves obsessions són la lluita contra l'atur i la resposta social a les situacions que produeix la crisi», va dir. En aquest sentit, va defensar les noves tarifes del transport públic i va emfatitzar : «Arruïnarem el país sense la cultura d'equilibrar els comptes».

Va defensar crear riquesa encara que sigui implantant una marina de luxe o deixant la porta oberta a un complex de l'estil de Las Vegas a l'àrea metropolitana. I també la creació d'una oficina d'atenció a l'empresa per facilitar l'activitat econòmica. Va treure pit amb la pujada de recursos socials -8%- anticrisi encara que sigui una eina limitada per a les arques municipals.

Hi havia canvi d'escenari, canvi d'actor, canvi de guió... però al final la pel·lícula, més que una estrena, va sonar en diversos moments a reposició. Xavier Trias debutava en la tradicional conferència anual organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, celebrada aquesta vegada al CCCB, donant veu a la nova teologia (CiU) que dirigeix els passos de Barcelona. No obstant, l'objectiu de convertir la ciutat en «punta de llança de la recuperació econòmica del país» i de potenciar la «ciutat de les persones» va mantenir arguments del seu predecessor, Jordi Hereu. Això sí, amb una oratòria i una rèplica molt més lluïdes que altres ex.

SENSE SORPRESES / Pel que fa a línies mestres, en el seu discurs no hi va haver sorpreses, si bé Trias va pretendre sempre marcar diferències i un «canvi de fons i de formes». Sobretot advocant pel consens, la proximitat i la potenciació de Barcelona com a marca mundial.

No ho va dir per vendre's turísticament, sinó per interactuar tant en cooperació com en possibles inversions econòmiques. Sobretot de la Xina, els Estats Units, l'Índia i el Brasil... i després hi va afegir Europa. De fet, l'alcalde tant va presumir de fer una política «més social que alguns dels que han governat fins ara», malgrat la limitació d'eines (70 milions per afrontar la pobresa, crear un centre amb 60 places per a famílies desnonades) com va donar cabuda a motors econòmics que afavoreixin la creació de riquesa.

Ja sigui amb la futura marina per a vaixells de luxe al port, com amb un possible Las Vegas, que un grup inversor nord-americà té en ment i ha presentat al Govern. Trias encara no en coneix el detall i no donarà ales a res que no sigui «factible», però admet que físicament podria cabre a l'àrea metropolitana (no a la ciutat).

Notícies relacionades

Gossos i periodistes que no mosseguen

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

PACTAR AMB L'OPOSICIÓ / En retallades, va defensar apujar el transport (i ajustar els títols d'ús intensiu) perquè «les coses gratis no existeixen» i el dèficit de TMB s'ha de frenar, va dir. En urbanisme, va admetre que, en minoria política, haurà de pactar amb l'oposició un per un plans com el de Can Batlló, «sense deixar de prendre decisions», però sense pactes de govern a la vista.

En la imminent reunió amb Foment, va afirmar que la prioritat són les connexions ferroviàries del port. Sense deixar l'aeroport al tinter. «Si estem sotmesos a les necessitats d'AENA estem fastiguejats», va dir, després de pair que el somni de Spanair va suposar a la ciutat uns 50 milions d'euros.