La nostàlgia dels llebrers

Una immensa, gairebé terrible, estranguladora sensació de nostàlgia impregna el bar Domingo, al carrer de la Riera d'Horta. Nostàlgia visible a les velles taules de fòrmica, gastades en la seva superfície d'imitació de fusta per partides de dòmino i per copes, tasses i braços. Nostàlgia al petit lavabo, situat en un laberint de caixes d'ampolles. Nostàlgia en la mirada deJusti Martín, la mestressa que als 69 anys ha decidit jubilar-se; el bar està en traspàs. I nostàlgia, molta, en els ulls perduts i la veu ronca deNicolás Arnáez,l'únic client del bar. Un client fix, des de fa dècades. «És que jo tenia quadres de gossos, durant 43 anys i mig».

Fa sis anys es va tancar el canòdrom de la Meridiana que s'havia aixecat davant del bar a principis dels anys 60. Se'n van anar els llebrers

-van trobar llar per Espanya a través de protectores d'animals, asseguraNicolás- i va arribar el buit. ¿Què s'havia de fer amb aquest espai, amb aquesta tribuna protegida, amb premi FAD per a l'arquitecteAntoni Bonet? L'ajuntament el va comprar i va anunciar primer que el convertiria en un espai poliesportiu, amb un pàrquing subterrani, i després hi va afegir pisos dotacionals per a joves i gent gran.

Director sense feina

3 Ni una cosa ni l'altra. Finalment, no fa gaire, es va decidir reconvertir-lo en el nou Centre d'Art Contemporani de Barcelona; ja s'hi havia fet alguna exposició i tot, i es va nomenar un director, que cobra des de fa gairebé dos anys per no fer res; aMortiz Küngl'envien de tornada a Suïssa, on podràfliparmolt de temps pel que li ha passat en aquesta Barcelona kafkiana. Perquè tampoc serà això, un gran centre d'art. Hi haurà una miqueta d'art, però molt poc.

De moment, part del vell canòdrom, allà on corrien els llebrers darrere una llebre artificial, és una cosa semblant a un parc. Entre setmana s'hi deixen anar molts gossos, i els diumenges es converteix en un punt de trobada de gent del barri del Congrés. Els xavals hi juguen a pilota i els més petits s'apoderen d'un minúscul parc infantil amb només tres aparells; i això que hi havia prou espai per muntar-hi alguna cosa més gran.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Després hi ha, perduts per la plaça, 12 cadires fixes, quatre aparells per fer exercicis -¿la zona poliesportiva?-, set papereres, 10 fràgils acàcies que l'estiu que ve encara no faran gaire ombra. Uns quants fanals d'estil modern a més de 18 focus que apunten des de dalt de tot de la tribuna. Una petita torre rodona on abans, suposo, hi havia els jutges de carrera, i una caseta blanca amb el centre de transformació BA91134 d'Enher.

«A la nit, sempre hi habotellon», es queixaJusti, poc amiga també del bar veí, on els propietaris xinesos obren fins i tot de matinada, assegura ella. Nostàlgia. Això, naturalment, ja no és el mateix. «Tots els avis que venien a veure les carreres i apostaven un euro ja són morts, d'avorriment», explicaNicolás, que recorda que hi havia carreres gairebé cada dia, dimarts i dijous al matí, dimecres i divendres a la tarda, i dissabte i diumenge matí i tarda. I l'home s'aixeca, se'n va, i deixa el bar buit.