Sòrdida frontera a la Filmoteca

Avís per als cinèfils que aquests dies comencin a descobrir la nova Filmoteca de Catalunya, búnquer de formigó i acer oxidat situat al barri del Raval. Un avís per part de veïns veterans. Una alerta no solament per als que assistiran a les sessions de les 20.00 i les 22.00 hores, sinó també de les 17.00 i les 19.00 hores. Un dels dos camins més ràpids per tornar cap a la Rambla i el metro és, a més a més del carrer de Sant Pau, la caminada pels de Robador i Hospital.

Però aquí, en aquest primer carrer, a menys de 100 metres de les portes de la Filmoteca, es troba el que els veïns en diuen «la frontera». Una frontera que es troba on Robador s'estreny, es converteix en un passadís angoixant, dels més perillosos de la ciutat.

«De dia s'hi ha de passar decidit, ràpid i amb cara de molt pocs amics. De nit, ni jo, que porto tots els meus 56 anys en aquest barri, m'atreveixo a passar-hi», m'explicaMarianoa la vora de la nova plaça de Salvador Seguí, que va néixer amb l'enderrocament de pisos i davant de les portes del nou equipament.

No és el mateix anar al cine de la Generalitat a l'avinguda de Sarrià que al Raval. En la primera només hi passen cotxes ràpids i poca cosa més. En el seu nou emplaçament, l'entorn és una pel·lícula en si mateix, una de cine B.

La gran esperança municipal és que un gran centre cultural com aquest acabi de tornar la dignitat a aquest barri, una cosa que els blocs nous del costat, els polèmics de l'Illa Robador, no han aconseguit. Perquè, de moment, el paisatge sòrdid igore d'abans continua present. Segueixen havent-hi, per exemple, les desenes de noies i dones que ofereixen el cos, vigilades per grupets de xulos des dels bars de Robador.

Marianoi el seu amic i contertuliàFranciscorecorden que en temps del Barri Xino, bars com ara l'Oregon i el Taketa servien de base per a les clàssiques prostitutes d'aquí, les dames que portaven els clients a les habitacions de dalt sense que haguessin de sortir primer al carrer. «Podies dir que t'havies pres un cafè amb llet i res més…», riuen tots dos. Ara hi ha un bar que es diu Filmax, igual que la productora; pura casualitat.

Arquitectura qüestionada

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

3 Poc riuen de la Filmoteca, no obstant. Al barri, no convenç. Pel seu aspecte, primerament. «Una merda, parlant clar.» En una plaça molt dura, les portes són estretes, no ofereixen una entrada àmplia i agradable al vestíbul. I la façana del carrer de Sant Pau, que segueix sent tan estret com sempre, és inhòspita, amb només plaques d'acer oxidat que deixen una llarga ratlla de gotes de color marró a la vorera cada vegada que plou. Però no convenç també per una altra raó: «¿Què hi fa una cosa com una Filmoteca aquí?», es preguntaFrancisco.

Doncs això, intentant reanimar una zona molt deprimida. Una zona on ells recorden l'existència de pisos de gent que va desaparèixer. On ara s'obre aquesta gran plaça empedrada, amb el nom de l'anarcosindicalista més conegut com elNoi del Sucre, abans hi havia una petita placeta amb una font i un grafit enorme, de color rogenc, deRock Hudson. Per cert, la Filmoteca faria bé de posar a la seva web una pestanya i un mapa sobrecom arribar-hii poder evitarla frontera.