Un dilluns al sol a finals de febrer

Aquesta setmana, dimecres, s'acaba l'hivern meteorològic, que és una cosa diferent de l'hivern astronòmic, que aguanta fins a l'equinocci del dia 21 de març, i que podria donar temps, per exemple, a nevades com les que hi va haver fa dos anys en ple mes de març. Però sembla improbable, amb les imatges i les sensacions d'aquest cap de setmana. Fins fa res, a penes 10 dies, ens queixàvem de l'hivern siberià. «¿Quin fred, no?» Fos al forn, a dos quarts de vuit del matí i amb el termòmetre fins i tot al litoral sota zero, encara que només una miqueta, només prou per cobrir amb una finíssima capa de gel el parabrisa del cotxe. Fos a la feina, a la parada del bus, deixant els nens al col·legi, dalt de la bicicleta, parat en un semàfor. «¡Quin fred!». I només parlo d'aquí, de la costa, del litoral, d'una urbs com Barcelona que reté més l'escalfor de cases i cotxes i indústries, i no parlo del camp, de la muntanya, de llocs oberts al vent i fred on baixaven fins a 15 o 20 sota zero.

Estem mal acostumats, o ben acostumats, més ben dit. Amb prou feines deu dies després de retirar-se el fred siberià -a Iakutsk, capital de Saja, Sibèria, seguien ahir a 37º sota zero i els seus 270.000 habitants ja fa mesos que estan amb temperatures així, baixant fins i tot dels 50º sota zero- ni ens en recordem dels guants i les bufandes. Aquest últim cap de setmana de febrer ha arribat com a preludi de la primavera.

Per als 60.000 assistents al Mobile World Congress tant se val que els conductors dels autobusos de TMB facin vaga aquesta setmana; amb el metro i el taxi funcionant, l'única cosa que els interessa fora del recinte de la Fira és el temps; amb 20 graus i sol, Barcelona té aquesta fira mundial garantida per a molts anys més. París, Londres, Amsterdam, Brussel·les o Berlín acostumen a portar durant aquestes dates setmanes de núvols baixos, pluges fines i una llum de dia trista i apagada.

De manera que aquest últim diumenge de febrer ha estat aquella jornada típica per tornar a arribar-se a la costa, a vegades després de mesos de no anar-hi. Milers de persones omplen els passejos marítims de Castelldefels, Sitges, Calafell, Salou, però també els de la Costa Brava. Més de 21 graus a l'Estartit, 22 a Platja d'Aro. I 23 a l'Ebre, 24 a Tarragona. Molta gent fins i tot s'atreveix a trepitjar la platja i ficar els peus a l'aigua. Hi ha nens totalment despullats, fent castells de sorra; nens rossos, d'un nord on aquests 23º són com un dia d'estiu.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Un vermut anticrisi

3 El país està fatal, la crisi deprimeix a qualsevol, cada vegada hi ha més immigrants que marxen -fins i tot se'n van europeus atrets per aquest clima-, però el clima mediterrani encara ens permet disfrutar d'alguna alegria, d'un vermut en un bar de platja, d'una cervesa fresca al migdia en samarreta. Avui, per a una bona part dels cinc milions de desocupats a Espanya, serà una altra vegada un dilluns al sol. I això al mes de febrer. Un sol que no consola, ni dóna feina. Potser només enganya; tanta gent al passeig de la platja, tants somriures que amaguen la dura realitat.