Crisi, barraques i estratègies de supervivència

Com més es prolonga en el temps la crisi econòmica, més gran és el nombre de persones que cauen en situacions d'indigència i exclusió social. El barraquisme que s'ha establert al barri del Poblenou, al costat del 22@, ens mostra una realitat protagonitzada principalment per immigrants, però per tota la geografia catalana i espanyola són moltes les persones, sense distinguos de nacionalitat, que cada dia es van sumant a la funesta estadística de la pobresa.

Creix el nombre dels que requereixen ajudes socials i, a més a més, en canvia el perfil, de manera que augmenta la població autòctona en situacions d'exclusió en què abans dominava la immigrada. Això passa, per una altra part, en un context de retallades pressupostàries en què cada vegada es dediquen menys diners a l'acció social. Les ONG, per exemple, s'estan veient obligades a reduir les seves estructures i les seves actuacions, just en el moment en què més gran és la demanda que reben.

Un cop dit que l'actual increment de pobresa afecta tant autòctons com immigrats, convé també assenyalar que els afecta en proporció diversa, un aspecte que explica que es donin brots d'exclusió extrema, com els del Poblenou, en què la majoria dels afectats són persones immigrades. Com a mostra recorrerem a l'estadística de la desocupació: l'última taxa d'atur donada per l'INE és del 22,9%, però desglossada entre espanyols i estrangers, la dels primers és del 20,7%, i la dels segons, del 34,8%. Això pel que fa a Espanya, però les dades de Catalunya encara són més extremes, ja que aquí la taxa d'atur dels espanyols és del 16,7%, mentre que la dels estrangers és del 37,5%. Aquí, més que en cap altre lloc, els immigrants reben més les conseqüències negatives de la crisi.

La resposta que les persones immigrades donen a la pèrdua de l'ocupació és variada. Alguns estan tornant als seus països d'origen o trien altres destinacions, però aquests són només una minoria (i no es pot esperar una altra cosa: no hi haurà un retorn massiu per molt malament que es posin aquí les coses); la majoria recorre a estratègies de supervivència, en què el que és més important és l'ajuda mútua entre familiars. I estratègia de supervivència és també la del grup de persones que s'amuntega als solars i a les naus del Poblenou, la majoria de les quals s'està guanyant la vida recollint ferralla, i fins i tot continua enviant transferències a la seva família.

Notícies relacionades

Càmping gas amb cadena

L'ajuntament assegura que té un cens de tots els barraquistes

Intervenir-hi

És urgent, sens dubte, la intervenció de les institucions públiques per evitar que la situació que es dóna degeneri en greus problemes. Però no una intervenció policial, que seria del tot inútil i encara empitjoraria més les coses; com tampoc serveix de res la invitació al retorn, que la immensa majoria dels afectats no atendrà per moltes que siguin les facilitats que se'ls ofereixin; el que es necessita és dedicar recursos socials per anar reconduint els afectats, encara que sigui lentament, cap a altres escenaris, alhora que es mitiguen extrems com la brutícia i la manca de recursos bàsics.