Aquelles escultures de l'Olimpíada Cultural

Són preciosos aquests immensos jardins del Yorkshire Sculpture Park, verds com sempre a la humida Anglaterra, on s'exposaran a partir de demà 96 escultures deJoan Miró. Recorden el museu de Chillida-Leku, a prop d'Hernani, onEduardo Chillida va col·locar entre prades i boscos una bona quantitat de la seva captivadora obra, però que a causa de la crisi ja fa més d'un any que està tancat. I em fa recordar també una de les millors visites que he fet mai a un museu, el deRodina París, un dels jardins segurament més valuosos del món, amb obres a l'aire lliure comEl pensadoriLes portes de l'infern.

Aquest és, sota el cel obert, el millor lloc per a escultures. Pot ser en jardins que són de pagament, com els esmentats, i Barcelona també en té un, encara que poc conegut, el Jardí d'Escultures amb 27 obres de 20 artistes al Poble Espanyol. Són gratis els jardins deJoan Brossa, també a Mont-

juïc, on es conserven quatre estàtues de bronze de l'antic parc d'atraccions, dedicades aCarmen Amaya,Charlie Rivel, Charles ChapliniJoaquim Blume.

El gat que vaga

3 Barcelona no és una mala ciutat per a les escultures a l'aire lliure, i no només pel bon temps de què disfruten, sinó per la qualitat i la quantitat. El que passa és que per la gran majoria hi acostumem a passar, a vegades diàriament, sense adonar-nos que existeixen, que són allà, des de fa segles o des de fa només uns anys, des de la font d'Hèrcules al passeig de Sant Joan amb Còrsega (1802) fins al gat deBotero a la Rambla del Raval. Aquest últim també demostra que algunes vegades no sabem què fer amb les escultures, perquè ha estat vagant per mig Barcelona, des del parc de la Ciutadella fins a Montjuïc i el Portal de Santa Madrona, per trobar finalment un lloc en aquesta rambla.

Boterova aterrar aquí en plena febre olímpica. Si mires la data de construcció o col·locació de les escultures a Barcelona, l'any 1992 és el més representat, amb obres tan conegudes com el peix de Frank Gehry o els mistos deClaes Oldenburg.Menys conegudes i a vegades gairebé invisibles, vuit obres més es van col·locar al Born i a la Barceloneta dins del programa Olimpíada Cultural. I em preguntava què se'n deu haver fet ara, perquè algunes han estat bastant maltractades al llarg d'aquests 20 anys. Sobretot la gàbia que hi ha al final del passeig de Joan de Borbó, l'Habitació on sempre plou, deJuan Muñoz,que ha estat anys i anys afectada per les obres a la plaça del Mar. Però ara, mira, es troba esplèndida, custodiada per quatre bellaombres.

També va ser difícil la vida de laBalança romana, del grecKounellis a la Barceloneta, on el van fer fora del mig del carrer de Baluard per acabar amb les seves set plataformes amb sacs de Cafè do Brasil a la plaça de davant del centre cívic. A prop hi ha l'escultura més fotografiada de les vuit, la més visible també, en plena sorra de la platja. I només preguntar-me si aquestes caixes tortes i oxidades de l'Estel ferit, deRebecca Horn, no estan ja molt maltractades i descuidades, em trobo al seu interior amb tres obrers que, diuen, ja fa gairebé un mes que arreglen l'obra, molt afectada per la humitat i la sal del mar. Ha estat un treball calorós, m'expliquen tots dos,JoaniJosé María,en tots aquests dies en què el sol cremava els vidres i la temperatura pujava i pujava a l'estreta torre, on els llums són com unes espurnes que representen els estels fugaços.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Queden cinc obresolímpiques, tres d'elles a la Ribera: tots coneixem la maleta enorme deJaume Plensa que ocupa un banc al passeig del Born, adornada amb boles de ferro sota altres bancs. El joc de llums deJames Turrella l'antic convent de Sant Agustí, ara centre cívic, només s'aprecia de nit, i les quatre pedres d'un talRückriema Pla de Palau passen desapercebudes per insípides. Les últimes dues les trepitgem quasi sense adonar-nos-en; són a terra, encara ben conservades: les xifres de neó deMario Merz al Moll

de la Barceloneta que representen una successió infinita de números que aquí, per espai, es limiten a 21. I laRosa dels vents, incrustada perLothar Baumgartenal terra de la plaça de Pau Vila. Segueixen allà, elstramuntanaimigjorn. Només elponent ha perdut lapper un asfaltat irrespectuós.