Adolf Todó i els mercats

Ja queden pocs patis d'operacions de les entitats bancàries, aquests llocs de grans espais on l'aire és per si mateix un capital. L'edifici de CatalunyaCaixa, a la plaça d'Antonio Maura ,és dels pocs àmbits dels diners que queden. Ara, sota les vidrieres dels seus alts sostres només se sent el rumor dels ordinadors en lloc de l'estrèpit que abans produïen les màquines registradores o els teclats per a la mecanografia. També els temples dels diners tenen un cert aire místic. I baixant les escales com un príncep arriba a la cita el director general de l'entitat,Adolf Todó.

Todóés un home cordial que no oblida mai els seus orígens humils. Es tracta d'un fill del segle que va arribar a administrar Caixa Manresa, quan aquella petita entitat era la que podia presumir de tenir la morositat més baixa de tot Espanya. Al capdavant de Caixa Manresa,Todóse la va jugar amb la restauració i la rehabilitació de l'avui conegut com a Món Sant Benet, un esforç ingent per a una caixa d'escasses dimensions, però que se la va jugar en una obra social i cultural molt i molt ambiciosa.

La vida d'Adolf Todóestà directament incardinada amb Montserrat i amb el seu orde fundat precisament perSant Benet. L'abatEscarréi l'abatCassià Just solien passar per la casa dels seus pares i allà es deixaven ser en amistat. No en va el senyorTodósènior va saber el que era pujar al cel escalant les parets del massís. No és estrany que aquella proximitat benedictina el portés a invertir quatre anys de la seva vida en la concepció i en la redacció, juntament amb el seu amicRamón Carreté, deL'ombra de Sant Benet. Un recorregut de diferents narracions, una per cada segle, al voltant de l'edifici consagrat al sant.

Parlem del llibre, de la seva capacitat de creació i, naturalment, dels mercats financers.Todó em porta a un mercat molt més tangible. Santa Caterina ofereix al passejant totes les seguretats que les finances no acaben de donar-nos. Parlar de diners en temps de crisi sempre té un punt de falsedat. En canvi, parlar de l'ésser humà o de les verdures o dels trossos cruels de la carn indiquen que Adolf Todóno és un banquer qualsevol. Li agraden les matemàtiques, però es deixa portar per la imaginació i per la historiografia que pren com la molsa als murs del gran monestir.

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

Adolf Todóha anat a buscar en el passat l'estímul que el present no li pot donar.L'ombra de Sant Benetés una ombra il·luminada que ens permet jugar amb el que hauríem pogut ser. A vegades el centre del món pot ser l'estació de Perpinyà o el paisatge plàcid de Sant Benet al peu de la muntanya que també és el centre d'una determinada visió de Catalunya.

Sens dubteTodóescriu i pensa perquè ha après a escoltar. Se sent a gust entre el bullici del mercat i, en canvi, defuig els fastos socials de la vanitat financera. Recorda que un dels seus jocs infantils consistia a travessar la riera del seu poble saltant de pedra en pedra per no mullar-se. Sempre es tractava de buscar la pedra més gran que permetés anar fins a l'altra riba. En les recepcions, al costat d'altres banquers,Todós'ha fixat en la mirada del seu interlocutor que, en lloc de mirar-lo als ulls, busca a l'horitzó una pedra més gran sobre la qual posar-se. No és estrany que aquest banquer atípic mantingui el seu tarannà humanista. L'ombra de Sant Benet deu ser allargada. I la mà d'Adolf Todóés tan vinculant com una firma. Aquest llibre deTodói deCarretéés un recorregut sobre la vida col·lectiva i una manera d'acampar a prop de les parets que durant anys han anat conservant una manera de suportar els ensurts i les angoixes.