Desterrar la por, recuperar l'alè

La crisi econòmica i l'atur que provoca són, sens dubte, els principals problemes de Barcelona. La crisi, a la nostra ciutat, té rostre: els més de 100.000 aturats; persones que amaguen una tragèdia. Persones que viuen amb la sensació d'haver perdut el lloc a la ciutat. Quan el percentatge s'enfila a nivells com els actuals, l'amenaça de l'atur sociabilitza el seu tràgic alè i creix la sensació de vulnerabilitat en àmplies capes socials. La incertesa en l'avenir i la por són conseqüència de la greu situació per la qual passa el nostre país, però acaben esdevenint el principal impediment per generar noves dinàmiques socials, econòmiques i culturals que sacsegin tota la societat. En una col·lectivitat atemorida augmenta la incapacitat de trobar solucions i portes de sortida als problemes i reptes reals. L'atur i la crisi econòmica són el problema, fins que la por les substitueix per elevació.

La política, sempre empeltada dels estats d'ànim de la societat, viu molts perills en entorns atemorits, i acaba incubant o el populisme que cerca la causa de tots els mals en un enemic exterior, o la culpabilització col·lectiva de la crisi per excessos del passat i la necessitat conseqüent d'una dura penitència. Avui a Catalunya, per alguns, Espanya s'ha convertit en l'única causa de tots els infortunis que patim, i en canvi a Espanya, l'autoinculpació col·lectiva, la repetició inacabable dels excessos del passat, permet justificar l'aprimament de l'Estat del benestar i la retallada generalitzada de drets socials. Hi ha un fons de veracitat en l'origen de totes dues argumentacions. En el primer cas, Catalunya contribueix en la mitjana del període 2005 per sobre del seu PIB i rep un punt i mig per sota de la seva població. En el segon, existeix un nivell d'endeutament -públic i especialment privat- molt per sobre del que seria raonable. Però ni el dèficit fiscal és la causa de la crisi a Catalunya, ni tots tenim, ni de bon tros, la mateixa part de responsabilitat pel que fa a l'endeutament. Posar en la justa mesura cadascun dels elements és la millor manera d'entendre la complexitat de la realitat.

En aquest context, el paper de Barcelona és fonamental; la ciutat pateix les conseqüències de la crisi però en canvi manté el seu prestigi internacional, continua sent locomotora econòmica del país -capdavantera en exportacions i turisme-, té un ajuntament sanejat econòmicament i amb capacitat d'inversió, i disposa, encara, d'un nivell raonable de cohesió social. El perill és que Barcelona, atrapada entre un discurs sobiranista que l'exclou i l'onada indiscriminada de retallades en tots els àmbits, vagi apagant-se i perdent l'alè. D'ençà de les darreres eleccions municipals, ja fa un any, el governTriass'ha recolzat en la inèrcia d'una administració municipal que funciona, ha subordinat el seu paper al Govern català i ha estat incapaç de construir un projecte, d'imprimir l'energia necessària per adaptar la potent maquinària municipal als reptes complexos de la realitat d'avui. A aquesta incapacitat s'hi afegeix la minoria i debilitat política del Govern, pal·liada pels acords amb el PP, que han suposat l'aposta per un model situat als antípodes de la Barcelona dels darrers anys.

Notícies relacionades

Trias i Jordi Martí obren una incerta negociació del PAM

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Una vegada més, els socialistes ens hem ofert a col·laborar, aquesta vegada per definir un full de ruta, el pla d'actuació municipal, que permeti recuperar el lideratge a l'ajuntament, sortir de la paràlisi actual i dibuixar una alternativa a les retallades indiscriminades i als projectes, com Eurovegas, que van en direcció contrària al model de la ciutat. Inversions productives per sortir de la crisi i polítiques d'ocupació, aposta per l'educació i la cultura com a pilar bàsic de futur, polítiques socials actives amb especial atenció a l'habitatge i als desnonaments, un urbanisme contingut basat en el reciclatge urbà que fugi de qualsevol grandiloqüència, l'exigència a la Generalitat perquè compleixi els compromisos amb Barcelona i la defensa de la ciutat davant de qualsevol instància de govern, són els objectius de les 100 mesures (les trobareu a www.jordimartigrau.cat) amb les quals els socialistes volem contribuir a obrir una nova etapa.

El Govern ha acceptat seure per parlar-ne. Ara caldrà veure si al darrera del gest hi ha la seriosa voluntat d'iniciar un canvi de rumb, de parlar amb franquesa i escapar-se, una estona, de la teatralitat de la política. Els ciutadans ho estan esperant.