UN ESPECTACULAR DOCUMENTAL SOBRE UNA GRAN URBS
BCN en tres dimensions
Manuel Huerga roda una superproducció sobre la intensa vida de la capital catalana
El rodatge 8 Càmeres d’última tecnologia en tres dimensions, davant l’Hospital de Sant Pau. /
Els dos gols amb què Messi es va apoderar de la porteria de Casillas en el passat Barça-Madrid vistos amb l'espectacularitat que proporciona el cine en tres dimensions, amb la sensació que l'espectador té d'estar assegut a la mateixa gespa del Camp Nou. Aquestes imatges es troben ara a la sala d'edició on el realitzador Manuel Huerga està muntant una superproducció sobre Barcelona, una pel·lícula documental el complex rodatge de la qual amb grues i helicòpters encara no s'ha acabat i que s'espera que s'estreni comercialment a finals del 2013 o principis del 2014 a sales de tot el món.
La filmació deBCN3Dva començar fa mesos, durarà més d'un any i compta amb la més avançada tecnologia per captar imatges en tres dimensions gràcies a les càmeres Red Epic, utilitzades per Peter Jackson durant el rodatge d'El hobbit.
Huerga pretén rendir homenatge aBarcelona en tranvía, un curtmetratge clàssic en blanc i negre rodat el 1908 per Ricardo Baños, que mostra la vida de la ciutat a través d'un recorregut pels carrers.«Igual que La soga, d'Alfred Hitchcock, vull transmetre la sensació que la pel·lícula està rodada en un pla seqüència», assenyala Huerga, que va ser el director de les venerades cerimònies d'inauguració i també de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona-92.
«El 2012 ha sigut un any especialment intens, atípic», manifesta el cineasta. Les seves càmeres han captat moments de«tensa indignació»,com les protestes del 15-M, i d'«exaltat patriotisme»,com la massiva manifestació independentista de l'últim 11 de setembre que va omplir els carrers de Barcelona de banderesestelades.
Segons Huerga, el seu documental no és un viatge en bus turístic.«No és una postal de Barcelona, és una experiència innovadora. El cine en 3D no és un capritx de fira, és una evolució lògica, a la qual li queda molt de camí per recórrer. Ha començat amb mala sort però la seva aparició amb el temps serà tan important com l'arribada del cine sonor als anys 20». En el seu llargmetratge hi haurà escenes impactants, com els focs artificials del piromusical de la Mercè o els focs de la revetlla de Sant Joan.«Però fujo dels muntatges histèrics. No serà com pujar a una muntanya russa».
La llavor d'aquesta pel·lícula va brotar a la Barcelona del 1992.«Li vaig plantejar a Pasqual Maragall la idea de fer un film sobre Barcelona rodat en pla seqüència amb el sistema de projecció Imax, però ho vam descartar perquè en aquella època aquest tipus de rodatges necessitaven uns pressupostos astronòmics», recorda el cineasta.
Els avenços tecnològics i l'auge internacional que viu Barcelona li han permès, per fi, veure realitzat el seu somni.
Més de 100 localitzacions
El muntatge no serà cronològic, sinó espacial, i l'argument, en què està treballant Lluís Arcarzo com a guionista, recorre a punts de ficció amb la presència de personatges. La producció, a càrrec de Bernat Elías, que va ser cap de l'operatiu deVicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, és de les més complexes que ha viscut la ciutat amb més de 100 punts de rodatge, com la Rambla el dia de Sant Jordi o una nit al Liceu.
Notícies relacionadesVegeu el vídeo d'aquesta notícia al mòbil o
a e-periodico.cat
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia