Mística i farra neolítiques

L'homeneolítictenia els seus moments per al misticisme (¿d'on venim?, ¿a on anem?, ¿qui ens es­pera en el més enllà?) i els seus moments per a la farra i el fandango. La cova deCan Sadurní deBeguesés la prova del nou que aquestes dues cares de la mateixa moneda de la vida ja havien estat encunyades fa mil·lennis. L'equip arqueològic que des de fa 35 anys treballa en aquest recòndit jaciment de l'edat de pedra delBaix Llobregatva trobar el mes de juliol passat una petita figureta humana que per la ­seva edat, uns 6.500 anys, és la més antiga de la península Ibèrica en la seva espècie. És molt senzilleta, però té la seva mística. Aquest mateix jaciment ja va deparar el 2004 una altra feliç sorpresa. Es va certificar que fa 6.200 anys ja s'hi elaboravacervesa. Can Sadurní és la cerveseria més antiga d'Europa. Doncs això, mística i molta farra.

Manuel Edo, director del jaciment, i Josep Maria Fullola, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona, van presentar ahir en públic l'Encantat de Begues, ja que així ha estat batejada en honor al sobrenom dels habitants d'aquesta localitat la minúscula estatueta de tot just vuit centímetres d'altura i de la qual, de moment, només han aparegut el tronc i un braç.

Els tres mesos transcorreguts des que va aparèixer a la capa número 11 de les excavacions de Can Sadurní han estat dedicats a examinar aquest minúscul tresor. La primera conclusió és que es tracta d'una representació masculina. Això ja li dóna un caràcter excepcional a la troballa. La majoria de les peces contemporànies a l'Encantat de Begues són figures femenines, voluptuoses si han estat trobades a l'est del Mediterrani i una mica més tosques si són de tribus establertes al centre del continent.

L'ídolde Begues té una altra característica que el fa especial. A l'altura de les espatlles, la figureta té unes perforacions que se suposa que s'utilitzaven per portar-lo penjat del coll o, potser, exhibir-lo en una mena de primitiu altar. Per la disposició d'aquestes perforacions, a l'Encantat de Begues només se li coneix un cosí llunyà a l'actual Romania.

La figura no té cap. Pot ser que algun dia acabi apareixent. Edo i Fullola sostenen, no obstant, que la testa no es va trencar com sí que va passar amb les cames i el braç esquerre, sinó que pot ser que aquest fos un element premeditadament extraïble, potser fins i tot de fusta.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

De l'estatuetase saben més coses, com per exemple que semblava anar vestida, però el que és fonamental de la peça és que certifica que fa 6.500 anys a Can Sadurní s'havia establert una societat que havia deixat enrere la simple subsistència i que anava camí d'una incipient sofisticació. A la cova han estat trobades amb anterioritat diverseseinesprocedents de tribus llunyanes, del sud de França, per exemple, prova inequívoca que allà ja es practicava l'intercanvi d'excedents i manufactures. Els primitius veïns de Can Sadurní van ser potser els primers que van explotar les mines de variscita deGavà, un mineral amb el qual es confeccionaven en la prehistòria joies i adorns i que tenien una molt bona sortida comercial. Qui sap si aquells negocis es tancaven amb una farra cervesera.

De Can Sadurní se suposa que procedien els homesneolíticsque bastantes centúries més tard es van instal·lar al costat de les mines de variscita de Gavà, a Can Tintoré. Allà precisament va ser descoberta fa 18 anys una altra joiaarqueo­lògica, l'anomenadaVenus de Gavà, en realitat les restes fragmentades d'una peça ceràmica d'uns 4.000 anys d'antiguitat que sembla representar una dona embarassada. S'exhibeix amb tota la pompa que es mereix al museu de la ciutat. El destí de l'Encantat de Begues, en canvi, està encara per decidir.