La nit americana

Els viatgers cultes que fa un segle desembarcaven al port de Nova York havien de taral·lejar la famosaSimfonia del nou món,deDvorák, mentre es preparaven per sentir una nova terra sota els peus. Esperaven a les oficines d'immigració d'Ellis Island i en un parell de generacions ja eren més americans queWashington.Avui les coses ja no són així. No es canten simfonies quan el viatger aterra a Kennedy o a Newark. Només cal sortir al carrer per agafar un taxi groc i començar a comptar els carrers convenientment numerats. Amèrica és una pel·lícula que permet que els espectadors ens convertim en actors. La gràcia d'Amèrica és que, quan arribem allà per primera vegada, ens fa l'efecte que ja hi havíem estat abans.

La fascinació que desprèn Amèrica no té res a veure amb el rigor policial ni amb la violència d'alguns barris ni amb la unilateralitat amb què es prodiguen les seves forces armades. Ni tan sols el mosaic de religions i de predicadors aconsegueix entelar la sensació libèrrima d'aquest gran país que, cada quatre anys, s'enfronta a si mateix en un dels sistemes electorals més caducs i primitius que es coneixen.

Però això no importa, als Estats Units de la diàspora. La nit d'abans-d'ahir va ser bastant llarga per a americans i filoamericans. Les eleccions presidencials es viuen a Barcelona com una espècie de Barça-Madrid. Gairebé sempre la gran majoria dels assistents a la festa que organitza el consolat delaten les seves simpaties pels demòcrates. Aquesta declaració de principis, subratllada amb crits cada vegada que es tancava l'escrutini d'un estat, contrastava amb la discreció dels cònsols generals. La cònsolTanya C. Anderson,que no fa gaire que és a Barcelona, atenia preguntes i televisions a primera hora de la nit, quan Indiana i Kentucky s'havien decantat perRomneyi en canvi aObamanomés li corresponien tres petits vots electorals. A la porta del Majestic els fumadors comentaven la jugada: «Els estats menys poblats són els que acaben abans amb l'escrutini. Però vostè no es preocupi: ja arribarà Califòrnia, amb els seus 55 vots electorals. I Nova York. I potser Florida». L'americanisme barceloní sap queObama no solucionarà les coses, però la imatge deRomneyli desagrada. També als Estas Units es vota a la contra.

Notícies relacionades

Collboni poda i Eyre tanca la nit

El port ensenyarà per dins les terminals de contenidors

L'endemà no queda ni rastre de la batalla electoral. És el que tenen les reeleccions, que donen un alleujament als partidaris però que en el fons incardinen el món en una confortable rutina. Els restaurants americans encara estan tancats. McDonald's i Burger King són només franquícies que no es fiquen en coses polítiques. A l'hora de menjar alguns establiments demostren que per a ells és més important la decoració que el contingut. Al capdavall, l'americà de la diàspora no acostuma a freqüentar les seves pròpies cuines, sinó que es deixa portar pels plats autòctons. M'arribo a l'Institut d'Estudis Nord-americans de la Via Augusta. És evident que allà el més important és la llengua entesa com un passaport per a l'èxit professional. A pocs metres, un forn de pa exhala l'europea aroma del croissant. I a la dreta de l'institut, com un desafiament comercial permanent, un estanc ofereix centenars de bones labors de cigarros havans, aquells que la llei Helms-Burton va prohibir comercialitzar als Estats Units malgrat la bona voluntat d'un fumador comBill Clinton.

Així és l'Amèrica barcelonina. Un recés demòcrata que avui viu en pau perquè entén millor un mulat de Honolulu que un mormó de Boston, aquell que ens va voler fer creure massa tard que era de centre mentre amagava una gran mà dreta a les seves butxaques.