El 'Polònia' del segle XIX

Aquesta exposició és elPolòniadel segle XIX», diu Pilar Vélez, en referència al popular programa de sàtira política de TV-3, sobreLa Barcelona irreverent, títol de la mostra de la qual és comissària, amb Jordi Pablo, al Museu Frederic Marès (MFM), institució que ella mateixa va dirigir fins al setembre.

La Barcelona irreverentés una petita degustació del sucós material d'arxiu que custodia el museu de dues entitats recreatives amb un gran sentit de l'humor i molt influents a la Barcelona de finals del segle XIX i de principis del XX: la Societat del Born i El Niu Guerrer, que es deia així perquè els seus afiliats anaven amb armadures als actes socials.

Part del llegat és una cessió de la família Pallejà, com els plànols del projecte per urbanitzar la plaça de Catalunya que aquest organisme va exposar el 1903 a la seva seu social. Volien construir una torre monumental, triangular i de vidre dedicada als oficis. «La planta baixa, la més espaiosa, estava destinada als polítics, ja que tots ho volien ser, i la més alta, per a la feina més selecta, la dels escombriaires», explica Pablo.

L'objectiu deLa Barcelona irreverentés explicar que a mitjans del segle XIX la paròdia tenia una singular difusió a través d'auques, reunions gastronòmiques, gravats, desfilades de carnaval, certàmens literaris humorístics i exposicions. La Societat del Born era de la Barceloneta, on organitzava les seves famoses festes de carnaval.

Notícies relacionades

La rampa mecànica de Montbau es començarà a construir a l’octubre

"La vam construir des de zero"

Darrere d'aquestes societats hi havia intel·lectuals com Rossend Arús, Conrad Roure, Frederic Soler, Santiago Rusiñol i Pompeu Gener. «Però la capacitat col·lectiva era molt més poderosa que uns noms concrets. Eren irreverents no només amb el poder polític, ho eren contra qualsevol ordre establert», considera Pablo.

LA VISITA DE PAMUK//Josep Maria Trullén, el nou director de l'MFM, va recordar un paràgraf d'El museu de la innocència, la novel·la d'Orhan Pamuk, per reivindicar que el seu principal objectiu és que aquest privilegiat lloc de Barcelona sigui conegut internacionalment. I va llegir: «El que em va ensenyar millor què podria fer del llegat de Füsun va ser el commovedor Museu Frederic Marès de Barcelona, el pis superior del qual estava ple de sivelles de cinturó, arracades, cartes, claus, vanos, ampolletes de perfum, mocadors, agulles de pit, collarets, bosses i braçalets», escriu Pamuk a la novel·la en què el protagonista recopila objectes quotidians que ara acull un centre cultural real a prop de la plaça Takzim d'Istanbul. «Aquest museu turc està inspirat en el nostre. Això s'ha de saber», assenyala Trullén.