El 'test Darwin' arriba a BCN

Quan el novembre del 2005 el Museu d'Història Natural de Nova York va inaugurar una completíssima exposició dedicada a la vida de Charles Darwin, un 51% dels nord-americans (segons una enquesta de CBS News) rebutjaven frontalment el que a L'origen de l'espècies va plantejar el 1859 aquella mena d'Albert Einstein del segle XIX.

Encara que el comissari de l'exposició, Niles Eldredge, era un conegut enemic de les hosts creacionistes, el que el museu exhibia era fonamentalment la vida de Darwin i com la seva oceànica curiositat era capaç de portar-lo tant a reconstruir les restes incomestibles d'un nyandú que la tripulació del Beagle es va cruspir en un sopar de Nadal («vaig poder muntar un exemplar gairebé perfecte») com a analitzar els pros i contres del matrimoni («serà una terrible pèrdua de temps»).

El més sorprenent va ser l'acollida que va tenir aquella mostra. Poques ressenyes de premsa es van abstenir de rebre-la com una vacuna contra l'estultícia del creacionisme. ¡Una exposició que interacciona amb el seu entorn! El test Darwin s'inaugura avui a Barcelona.

Darwin, el viatge d'un naturalista, atraca des d'avui fins a l'1 de setembre al Museu Marítim. L'excusa és òbvia. Aquell naturalista que va deixar els estudis de medicina pel fet de ser aprensiu i que va temptejar amb desgana ser pastor anglicà es va embarcar amb 22 anys en un bergantí de tot just 27 metres d'eslora amb el qual va donar la volta al món durant cinc anys i va tornar fet una celebritat, no per la teoria que finalment l'ha fet etern, sinó perquè les seves observacions geològiques, botàniques i naturalistes van arribar a Londres abans que ell.

De fet, quan va desembarcar el 1836 ja tenia al cap l'arquitectura de les seves atrevides teories sobre la vida a la Terra, home inclòs, però les va callar durant 20 anys per por al ridícul entre els seus col·legues.

Ciència i religió

L'exposició, en definitiva, difícilment revifarà a Barcelona les estèrils discussions entre la ciència i la religió, ja que aquesta no és terra de creacionistes. Si de cas a Europa podria donar peu a analitzar fins a quin punt Darwin, un home de pau, abolicionista de l'esclavitud en el seu temps, va sembrar sense saber-ho la llavor de les barbaritats eugenèsiques del segle XX. Però ni tan sols en això Barcelona és un caldo de cultiu propici. Així que únicament resta com a única alternativa possible la millor de totes, disfrutar Darwin, el viatge d'un naturalista com el que és, com una immersió apassionant en la ment d'un home excepcional, però també en la vida de personatges injustament secundaris, com el capità del Beagle, Fitz Roy, un home culte, colèric en ocasions, que va finançar una bona part del periple i que només perdia les bones formes britàniques quan travessava la línia de l'Equador, ja que llavors tenia com a hàbit disfressar-se de Neptú i organitzar unes festes sonades. En la que li va tocar viure, Darwin va perdre la barba.

Notícies relacionades

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

Barcelona inicia un pla per agilitzar la burocràcia municipal

Mereix també una menció especial l'avi del protagonista, Erasmus Darwin, que va ser el cofundador de la poc coneguda Societat Lunar, un club de discussió científica i filosòfica on no faltava el bon menjar i el millor beure. D'aquí el nom. Només es reunien els diumenges pròxims a una lluna plena per tenir prou llum per poder tornar a casa després dels excessos fets en el sopar.

L'exposició, en resum, és una joia que des del 2005 fa la seva volta particular pels museus de mig món com un darwin i evoluciona allà on recala. Val la pena, sens dubte. H