El 'making of' de Colom

Nike no va estar a la final de la Champions, disputada per equips vestits per Adidas i Puma. Això li devia doldre a aquesta firma esportiva, que va aconseguir la glòria gràcies a Michael Jordan als anys 80. La ferida, no obstant, va cicatritzar amb rapidesa després de comprovar que la idea devestir Colomamb la nova samarreta del Barça es convertia en una de les notícies de l'any. Però, ¿com es va forjar la campanya? ¿Quan neix la idea del descobridor culer? ¿Com ha repercutit l'acció en la marca?

La primera reunió entre l'ajuntamenti l'agència Havas Media es va celebrar el 22 de febrer, encara que el projecte va néixer fa més de set anys, quan algú ja va pensar que enfundar la samarreta al monument seria una bona manera de vendre el producte. Quan es va proposar per primera vegada, el govern municipal socialista, a través de Paisatge Urbà, ho va desestimar. Es va rescatar del calaix a principis d'aquest any. Les obres a l'ascensor generaven una oportunitat, ja que l'ordenança contempla la possibilitat de col·locar publicitat en aquest tipus d'estendards sempre que estiguin en rehabilitació.

UN ÈXIT INESPERAT / Marta Coll, directora general de l'oficina de Havas Media a Barcelona, admet que no s'esperaven que la campanya assolís aquest nivell de notorietat. No es faran els càlculs fins que l'acció finalitzi, el 9 de juny, però per ara l'impacte econòmicen favor de la marca «ja es pot calcular en milions d'euros», un bon negoci si es té en compte que s'hanpagat94.000 euros més IVA al consistori, xifra a la qual s'ha d'afegir tot el cost de producció, creativitat, transport i permisos.

Lasamarreta, que vista de prop sembla més aviat un ponxo, va requerir un treball d'orfebreria important. Se'n va encarregar l'empresa Sundisa, contractista habitual tant de companyies privades com d'administracions públiques. El seu president executiu, Joan Rovira, explica que Colom «té una forma irregular que complicava la confecció». Tampoc hi va ajudar la màniga extremadament ampla del braç que assenyala cap a Qatar, segons va dir fent broma ahir el líder del PP Alberto Fernández Díaz. Ningú sabia amb exactitud quines eren les mides del descobridor de pedra, així que el diumenge 28 d'abril es va fer una prova que va passar desapercebuda. Se li va col·locar a Colom una lona provisional que va servir als empleats aeris de Sundisa com a base per poder establir les distàncies reals de l'estàtua. Durant sis hores, fins al migdia, una enorme grua amb un braç de 80 metres i diversos operaris van realitzar el patró de la futura samarreta, 25 metres quadrats «d'un material molt resistent de la família del polièster que resisteix molt bé les inclemències del temps i que permet imprimir-hi a sobre sense problemes». Es va trigar tres dies a confeccionar-la, i van ser necessàries cinc hores per poder col·locar-la la freda nit del 21 de maig.

Notícies relacionades

Barcelona comença a desmantellar les antigues ocelleries de la Rambla

Les senyores del Tramvia Blau

«UNA GAMBERRADA» / Rovira i Coll coincideixen a assenyalar la «valentia» de l'ajuntament a l'autoritzar una campanya que, segons el responsable de Sundisa, «no deixa de ser una gamberrada, una acció provocadora molt necessària aBarcelona». Admet, sense poder donar més dades encara, que arran de tota la polèmica generada, un gran anunciant li ha encarregat un projecte similar «en un monument del centre de la ciutat». La directora general de Havas a Barcelona recorda que el 2004 es va fer una campanya de Nike que va consistir a estampar una pilota de 6.000 quilos a la façana d'El Corte Inglés. Aquella acció, assegura, sí que va comptar amb el plàcet polític, i igual que la de Colom, defensa, «és una campanya que col·loca el nom de Barcelona a tot el món». «S'ha d'estar obert a aquesta mena d'idees. No dic que la ciutat hagi de ser un aparador, però de tant en tant ser transgressor no perjudica, al contrari», resumeix.

Fernández Díaz, periquito empedreït, va instar ahir Xavier Trias a demostrar el seu respecte per l'Espanyol. I li va donar un parell d'idees: cedir un espai a Barcelona perquè funcioni com a casal espanyolista i col·locar una escultura al lloc on s'aixecava el camp de Sarrià.