El museu de l'hemisferi sud

El Museu de les Cultures del Món és un ambiciós projecte museístic impulsat per Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura de Barcelona, que busca els aplaudiments del públic però que disgusta a molts socis de l'Institut Català d'Antropologia (ICA) i a professors universitaris perquè el seu naixement s'alimenta en gran part de l'espoli de l'històric Museu Etnològic de Barcelona, actualment tancat per a l'embalatge de les 800 peces de les millors col·leccions no occidentals que aniran a parar a les sales del nou espai del carrer de Montcada davant el Picasso, que té prevista la seva inauguració el juny del 2014.

El nou museu es diu Cultures del Món però els objectes que exhibirà a les vitrines del Palau Nadal i el del Marquès de Llió procedeixen només de l'hemisferi sud. A l'Etnològic aquestes col·leccions servien de pretext per explicar històries referides als exploradors que durant la primera meitat del segle XX van tornar amb sensacions, escrits, dibuixos, fotografies i objectes d'altres cultures que van admirar.

LA INFLUÈNCIA D'EUDALD SERRA / És el cas de l'industrial i mecenes Albert Folch i Rusiñol (1922-1988), els hereus del qual van cedir fa dos anys la seva col·lecció de peces d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania a l'Ajuntament de Barcelona per ser mostrada al Museu Etnològic i que finalment anirà a nodrir les arques del Museu de les Cultures del Món. A finals dels anys 50 del segle passat, Folch va compartir viatges amb l'escultor Eudald Serra (Barcelona, 1911-2002), que a més de ser el primer director de la Fundació Folch, va ser col·laborador habitual del Museu Etnològic, al qual va confiar el llegat.

El consistori va anunciar llavors que la cessió d'aquesta col·lecció obligava a fer obres de remodelació i ampliació del Museu Etnològic per acollir-la en les millors condicions. Les obres d'adequació es van pressupostar en dos milions d'euros, però amb el canvi de plans la gran inversió s'oblida del seu primer objectiu i es desvia al nou centre del carrer de Montcada, amb un pressupost de reestructuració que puja a cinc milions d'euros.

Per molts etnòlegs i antropòlegs aquest canvi implica «la mutilació» conceptual del Museu Etnològic, que Ciurana pretén reduir a l'aparador de l'etnologia catalana, amb mostres de ceràmica popular, gegants i eines utilitzades pels pagesos en diferents èpoques. Aquesta reivindicació és una prioritat política de l'administració nacionalista dins dels actes de la celebració del tricentenari de 1714, quan Catalunya va perdre les seves llibertats.

El problema radica en el fet que el Museu de les Cultures del Món no és un substitut de l'Etnològic amb més de 70 anys d'història a la seva seu de Montjuïc. El nou espai s'està consolidant des d'una perspectiva occidental. «Està pensat com un museu del segle XIX rendit a la curiositat i al divertimento. Una mirada totalment etnocèntrica que no valora les cultures en un pla igualitari, que no accepta les diferències, ja que les classifica com exòtiques, cosa que està en desús», considera un portaveu de l'ICA.

És un gran projecte museístic de nova creació però presenta els objectes d'una cultura llunyana com una experiència estètica o artística, no com a peces de clar interès científic com la important col·lecció de ceràmica japonesa, l'art Fang de Guinea Equatorial o les màscares australianes recopilades, restaurades i preservades per l'Etnològic, mantenen els crítics.

A més a més el centre es nodrirà d'altres cessions de destacats col·leccionistes privats, com la d'art precolombí de l'empresari Jordi Clos i la d'art asiàtic del mecenes alemany Désiré Feuerle.

El referent és el Musée du Quai Branly, construït a París en un edifici de Jean Nouvel al costat mateix de la torre Eiffel i amb una col·lecció que aplega 3.500 peces d'Àfrica, Oceania, Àsia i Amèrica procedents dels antics fons del Museu de l'Home i del Museu Nacional d'Arts d'Àfrica i Oceania. Igual que aquest centre francès, el museu del carrer de Montcada fuig de la concepció clàssica d'exhibició sistemàtica de la col·lecció i selecciona les obres per la seva força estètica.

Carme Clusellas, presidenta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, firma el programa expositiu del Museu de les Cultures del Món tancat el desembre del 2012. Clusellas defensa que donar prioritat a la concepció formal de l'objecte en relació amb la seva estètica, per sobre del seu context i significat, és una nova tendència apadrinada pel Musée du Quai Branly. «És una opció no exempta de polèmica més per part de científics i estudiosos que no pas per part del públic», assegura la museòloga, que ha marcat les línies del Museu de les Cultures del Món.

La seva proposta aposta per un model de museu d'art, que parteixi d'una acurada selecció de les millors obres de les col·leccions d'origen, i que fins i tot que en busqui d'altres, per completar un discurs ampli centrat en l'art de les cultures del món no europees.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

«És un model d'exposició de col·leccions amb una museografia bàsicament emotiva. És la museologia i la museografia de les meravelles. Però la voluntat i el repte és superar aquest model que si bé aconsegueix tenir èxit, també és qüestionat», argumenta Clusellas. La seva recomanació es basa en una proposta museològica mixta que també incorpori exposicions temàtiques dins del mateix discurs estètic, però que faciliti l'acostament didàctic buscant noves fórmules d'interpretació que permetin conèixer i contextualitzar cada objecte i sobre aquesta base «disfrutar» de la bellesa de l'art i de col·leccions allunyades dels nostres postulats culturals, però no per això menys artístiques.

El problema, segons ella, és que el principi de diferents cultures del món no europees és inabastable tant per la dimensió com pel concepte. «La presentació serà forçosament parcial i limitada». Això obliga a trencar amb la idea tradicional de museu hermètic accessible només als iniciats o erudits en temes etnològics. «El museu ha de ser un espai obert al gran públic i participatiu», acaba dient.