La reforma de Gràcia acosta FGC al ple d'estacions adaptades

la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) és la que més s'acosta entre els operadors ferroviaris de la regió de Barcelona al ple compliment del codi d'accessibilitat de Catalunya aprovat el ja llunyà 1995. Aquesta norma estableix l'adequació a persones amb mobilitat reduïda de totes les estacions i instal·lacions del transport públic. Amb l'estrena oficial de la complexa i cara reforma de la parada de Gràcia, escenificada ahir pel conseller de Territori, Santi Vila, i l'alcalde Xavier Trias (el final real de les obres va ser el 20 de setembre), s'ha fet un pas més en plena sequera de la inversió del Govern. En el conjunt de les línies urbanes de Barcelona (Sarrià, Reina Elisenda i Avinguda Tibidabo), de les metropolitanes del Baix Llobregat i Vallès, i més enllà de les de l'Anoia i Bages, s'arriba al 97% de les estacions adaptades.

La xifra és molt alta i es refereix, com va recordar Vila al vestíbul ampliat de Gràcia, a les 73 parades del tot accessibles a viatgers amb problemes de mobilitat que té FGC en el conjunt de les 76 de la seva xarxa. En aquestes instal·lacions els usuaris poden usar, segons els casos, ascensors, escales mecàniques, rampes o fins i tot cintes rodants.

Les tres assignatures encara pendents són Sarrià, El Putxet i Peu del Funicular, encara que aquesta última Territori l'ha aprovat a mitges, ja que ja existeix una andana reformada. Les dues primeres han tingut fins ara lligat el seu destí als respectius intercanviadors de l'inconclús i paralitzat, fins ningú sap quan, tram central de la

L-9/L-10 del metro. Amb aquesta quilomètrica infraestructura al congelador, la conselleria preveu redactar ara per a totes dues parades uns projectes d'accessibilitat autònoms que, malgrat tot, puguin ser compatibles amb una futura, per més que avui hipotètica, represa i finalització de les obres del metro.

COST ALT / La inversió de la Generalitat a Gràcia ha estat considerable per als temps que corren i per a aquesta mena d'intervencions. La reforma ha costat 20,7 milions tot i la retallada de 8,6 feta respecte al pressupost amb què el nou Executiu de CiU va començar el 10 de gener del 2011 una obra dissenyada pel criticat tripartit. A aquest «estalvi» es va referir ahir Vila de forma expressa.

La xifra és, en tot cas, elevada per a un pla de mobilitat tipus, perquè aquí, a més de posar quatre ascensors i una escala mecànica s'ha ampliat el vestíbul de 250 a 600 metres quadrats, s'ha modificat el traçat d'una via per poder eixamplar una de les andanes dels només quatre metres que tenia a 10, s'ha substituït la subestació elèctrica i s'ha fet una nova sortida d'emergència a la zona sud de la plaça de Gal·la Placídia.

119 AL SUBURBÀ / El metro de TMB va 11 punts per darrere (86%) de FGC en estacions adaptades. Una xifra que en el cas de Rodalies, amb infraestructura propietat de l'estatal Adif, cau fins al 49%. El suburbà té 119 parades plenament accessibles d'un total de 139. A començaments d'any van finalitzar els treballs a Bogatell i Llacuna (L-4), 11,4 i 4,3 milions d'euros, i Virrei Amat (L-5), 7 milions.

Segueixen en obres tres estacions més, Zona Universitària (L-3) i Collblanc (L-5), totes dues vinculades al tram de l'Hospitalet de la futura L-9/L-10

Notícies relacionades

La Feria de Abril torna a ser gratis

Alberto Soriano : "Collboni demana llom amb formatge; Colau s’enduia béicon amb formatge"

i per això mateix amb un avanç lent, i una part de la de Passeig de Gràcia (L-3) que connecta amb la de Rodalies i Regionals de Renfe, on les obres s'acaben a finals d'any.

Els successius responsables de Territori diuen que ara no hi ha diners per seguir el pla però que es preparen per quan n'hi hagi. Per això el juny de l'any passat es va anunciar la redacció progressiva fins al 2014 dels projectes de les 17 restants. En aquesta llista d'espera hi ha intercanviadors tan concorreguts i antics com Urquinaona, Espanya o Plaça de Sants.