Paràbola a Cornellà

Cornellà inaugurarà al gener el primer museu de les matemàtiques d'Espanya. Per si algun lector ja ha badallat o ha esbufegat, que quedi clar que val la pena donar una oportunitat a Josep Rey, Guido Ramellini, Pura Fornals, Enric Brasó i a la resta dels seus col·legues que fa uns sis anys van decidir que aquesta disciplina científica mereix ser més ben explicada, que fins i tot pot resultar divertida, que les matemàtiques manipulatives són molt vicioses (en el sentit més sa de l'expressió, per descomptat), vaja, que per alguna cosa deu ser que Arquímedes, absort davant la resolució d'un problema a la batalla de Siracusa, no va veure venir el soldat romà amb l'espasa a la mà que va posar fi a la seva vida.

Feia temps que aquest grup de matemàtics buscaven una seu fixa per al seu projecte educatiu. Potser van trucar a massa portes equivocades, de gent de lletres. A Cornellà els va rebre l'alcalde en persona, Antonio Balmón. Equació resolta. El Museu de les Matemàtiques de Catalunya (Mmaca) obrirà les seves portes el 2014 i, a més a més, ho farà en una de les plantes del Palau Mercader.

Els matemàtics solen ser gent divertida. Hi ha tot un univers d'acudits que només ells comprenen. Jesús proclama a la riba del riu Jordà que i = ax2 + bx + c. Només ells riuen. És una paràbola.

Hi ha fins i tot bromes entre les diferents branques d'estudi de les matemàtiques. Dels experts en topologia, la resta dels seus col·legues de facultat en solen dir que són incapaços de distingir una tassa d'un dònut, però és que des del punt de vista matemàtic realment són el mateix objecte.

Aquesta introducció a l'humor pitagòric és útil per imaginar l'entusiasme amb què Rey, el més manetes dels professors del grup, ha construït les peces que els visitants del museu podran manipular, ja que aquesta no serà un visita contemplativa, sinó pràctica. «La paradoxa és una gran eina per aprendre», proclama Ramellini, l'únic italià del grup, davant un puzle en aparença impossible, però fàcil de resoldre si es giren les peces. Vol dir que a través del joc i de l'enigma s'arriba a les matemàtiques, una assignatura, amb excepcions, pèssimament ensenyada a les aules de primària.

El propòsit és que a partir del mes de gener vinent, el Mmaca rebi visites escolars programades, de moment d'escoles de Cornellà i, en funció de l'elasticitat de l'agenda, també de la resta del Baix Llobregat. «Els reptes que trobaran els estudiants poden ser resolts generalment en cinc minuts», anticipa Fornals. El contrari podria ser molt descoratjador. L'interessant és el pòsit de curiositat que després queda en l'alumne.

Una de les construccions més simples i desconcertants construïdes per Rey és un engranatge en aparença senzill, de quatre rodes dentades. La pregunta simple és quantes voltes s'han de fer donar al mecanisme perquè torni a la seva posició inicial. «En realitat no ho sabem, perquè cada roda té un nombre primer de dents», respon el pare de la criatura.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Les visites escolars, en qualsevol cas, seran només els dies laborables. Els caps de setmana, les activitats del Mmaca estaran obertes a la resta de la família. Si a algú tot això encara li sembla un projecte estrany, s'ha d'afegir que durant aquests anys en què el museu no ha tingut seu pròpia, amb notable passió aquest grup de matemàtics han practicat el nomadisme i han portat el seu instrumental de treball de gira. Asseguren que mai han punxat.

¿I Cornellà? ¿Per què a Cornellà? Emilia Briones, tinent d'alcalde, explica que un projecte així encaixa perfectament en l'estratègia municipal d'apuntalar el sistema educatiu. Fa un parell de setmanes, l'ajuntament va anunciar la contractació de professors en atur per fer classes de reforç. Ara ha cedit un espai al Mmaca. «Tot suma». Mai tan ben dit.