Abans i després del passeig de Gràcia

El passeig de Gràcia és des del seu naixement a finals del segle XIX el carrer barceloní amb millor òptica per calibrar les tendències socials i les transformacions urbanes. Va començar amb carruatges, selectes cafès, restaurants, sales de ball, atraccions, teatres, fonts i jardins. Al segle XX va emergir com a centre residencial de l'adinerada burgesia, que va encarregar les seves vivendes a cèlebres arquitectes modernistes. Als anys 60 les seves voreres es van omplir d'opulentes seus bancàries que al segle XXI han anat desapareixent per acollir hotels de luxe i botigues de grans marques internacionals.

L'arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) guarda la col·lecció de fitxes amb dades i fotografies del passeig de Gràcia datades el 1979 i captades per elaborar l'inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Les imatges en blanc i negre poc recorden l'aspecte actual d'una de les avingudes més carismàtiques d'Europa. «Del passeig de Gràcia tenim més de 500 referències, inclosos plànols originals d'edificis emblemàtics», explica Andreu Carrascal, arxiver del COAC.

FIRMES INTERNACIONALS/ El 2012 va obrir la botiga Apple, de 2.500 metres quadrats, a la seu de Banesto al passeig de Gràcia, 1, obra d'Eusebi Bona. En aquest mateix emplaçament hi havia l'Hotel Colón, enderrocat el 1940 per construir-hi l'oficina principal d'aquesta entitat bancària a la capital catalana.

Just al costat hi ha l'establiment d'Adidas, en una antiga seu del Banco Central. I al número 76, la firma Gucci ocupa el local on es trobava el Banco Industrial del Mediterráneo.

A l'altura de Casp es manté la Casa Rocamora, de Bonaventura Bassegoda; a la cantonada amb Provença s'alça la visitada Pedrera, i al número 7 sobreviu la Casa Puig Colom, tot i que s'ha perdut el disseny original de part de la façana i la singular teulada projectada el 1913 per Josep Font.

L'edifici que va acollir la companyia d'assegurances La Unión i el Fénix Español segueix anomenant-se amb el nom de l'asseguradora que el 1927 va adquirir el solar a la cantonada amb Diputació, que va ser el primer edifici noucentista encarregat a Eusebi Bona al passeig de Gràcia.

Mango va obrir aquest any un local repartit en dues plantes a l'antiga seu del Banc de Sabadell, on el 1953 Agustín Borrell va construir la seu del Banco Rural y Mediterráneo. Borrell també és autor d'un altre edifici financer, el del Banco Vitalicio, que avui és una sucursal de Zara a la cantonada amb Gran Via.

La Casa Mulleras, remodelada a l'estil neoclàssic per l'arquitecte Enric Sagnier el 1898, es troba a l'anomenada Illa de la Discòrdia, on té com a edificis veïns la Casa Lleó Morera, de Lluís Domènech i Montaner; la Casa Batlló, d'Antoni Gaudí, i la Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch. És la vorera que s'ha conservat més intacta.

Enric Tous i Josep Maria Fargas són coneguts com els arquitectes dels bancs. Al passeig de Gràcia n'hi van edificar dos: el Pastor, a la cantonada amb el carrer d'Aragó, i la desapareguda Banca Catalana, avui convertida en Hotel Royal, que ha conservat la façana de plàstic i els components estructurals originals. L'Hotel Majestic és un dels més veterans. Va ser construït el 1918 i ampliat per primera vegada cap al carrer de València el 1925. L'Hotel Casa Fuster, també de Domènech i Montaner, va ser la seu d'Enher. El Mandarin Oriental, del Banco Hispano Americano.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Dos edificis acullen apartaments i suites de luxe de lloguer: un d'antic i un altre de modern. El Palauet està ubicat a la Casa Bonaventura Ferrer, que Pere Falqués va construir el 1906. Suites Avenue és una torre de Toyo Ito. Va ser inaugurada el 2009 amb vistes a la Pedrera.

Aquest mes de gener començarà la remodelació del passeig. Els carrils laterals quedaran a la mateixa altura que les voreres, es millorarà el paviment i l'enllumenat, hi haurà més arbres i s'eliminaran 100 places de zona blava. «Es prioritzarà l'ús de vianants. És el lloc més representatiu de la ciutat i el reflex del seu principal interès, que avui dia és el turisme», explica Jaume Graells, arquitecte d'Hàbitat Urbà.