Espriu 'solca' els Jardinets amb la no escultura d'Amat

Els populars Jardinets de Gràcia, en realitat Jardins de Salvador Espriu, són més del poeta, més republicans i més de Barcelona que mai. El fecund i oportú any sobre el creador de la mítica Sinera en el centenari del seu naixement culmina amb la instal·lació d'una enorme, i ben discreta, no escultura de Frederic Amat. L'obra s'estén per aquesta àmplia i ara ja renovada rambla que encapçala el passeig de Gràcia, via on ara ha començat la reforma. El monument és exactament una empremta, una ombra, en relleu negatiu, de l'immediat obelisc de la Diagonal, doblement republicà: per recordar, malgrat la intrusa irrupció en el nomenclàtor com a plaça de Joan Carles I, Francesc Pi i Margall, president de la Primera República espanyola el 1873, i per la seva erecció el 1936. Una nombrosa presència cultural i política va donar ahir per estrenat aquest evocador solc de gruixut acer negre espriuà sobre una gespa d'un verd increïble.

Els 15 metres de cubeta jacent, talment com l'empremta d'un hipotètic impacte del petri xiprer caigut, i a manera d'estilitzada barca rumb al revers d'Arenys (de Mar), o potser d'allargat i pertorbador espai funerari, tot tan propi del verb de l'autor, van sorprendre de seguida des de la seva simplicitat els transeünts. Això sí, els que pujaven, amb dubtes sobre la legalitat dels seus passos, al turó verd, ja que la creació semienterrada d'Amat només es veu en conjunt i amb ple sentit des de la suau proximitat, no des del llunyà paviment.

Notícies relacionades

El bus sense conductor arrasa a Barcelona i preveu tornar el 2030 amb més capacitat

La rampa mecànica de Montbau es començarà a construir a l’octubre

«Brilla, dins l'únic / coneixement del negre / l'or del meu somni», de Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs (1967), són els rotunds i genuïns versos que anuncien o suggereixen des d'un lateral la nova escultura, una obra que ha costat a l'ajuntament 175.000 euros.

DIÀLEG / Amb aquest monument lineal a Espriu, que parla a distància amb l'obelisc republicà, la llengua catalana es converteix en hegemònica als Jardinets. A poca distància brilla un altre homenatge, al forjador del català normatiu. En grans lletres metàl·liques es llegeix «Barcelona a Pompeu Fabra» al costat mateix del relleu escultòric La lectura (1948) de J. Clarà. I com que després del dos ve el tres, al veterà obelisc i a la seva nova empremta s'hi suma uns metres més enllà un altre simbòlic xiprer, aquest totalment efímer: el restaurat assortidor de la font que tanca els jardins pel nord.