Catalunya, a la cua de l'Estat en despesa sanitària per càpita

Tot i que els indicadors que calibren la salut dels ciutadans situen Catalunya, des que es va iniciar la crisi, per sobre de la mitjana espanyola en temes com l'atenció de l'infart, l'ictus, el control d'infeccions i la cirurgia del càncer, el pressupost sanitari per càpita de la Generalitat no ha deixat de caure anualment des del 2011, i el 2014 serà el tercer pitjor d'Espanya. Només les Balears i el País Valencià destinaran aquest any menys euros per persona a assistència sanitària. El pressupost català del 2014 destina una despesa sanitària per  càpita de 1.095,34 euros.

Una quantitat que queda lluny dels 1.298 euros de l'any 2010, que ja llavors eren considerats insuficients. I encara més lluny dels 1.500 euros que, segons va indicar dijous a aquest diari el conseller de Salut, Boi Ruiz, serien idonis en aquest moment per poder sostenir la sanitat pública catalana. La clau que permet les dues realitats -una assistència sanitària que manté la qualitat, amb un pressupost minvant- es recolza en tres fets admesos per tots els especialistes consultats, inclòs el conseller: l'enorme esforç que fan els metges i les infermeres perquè els serveis mantinguin o guanyin eficiència amb menys diners, l'exagerada retallada salarial que suporten aquests mateixos professionals i el notable augment de les llistes d'espera dels que esperen ser operats d'una malaltia o lesió no urgent. Aquestes tres circumstàncies, en qualsevol cas, ja han tocat el seu límit, adverteix Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i assessor sanitari del president de la Generalitat, Artur Mas. «Els metges i les infermeres ja no poden assumir més pressió assistencial: no es cobreixen baixes per jubilació, cobren molt menys que fa tres anys... No és raonable demanar més esforç i sacrifici», afirma Vilardell. «El sistema ja no admet més retallades», reitera el president del COMB.

LÍMIT DE RETALLADES // «Tots els hospitals hem ajustat fins al màxim que podíem fer-ho i, encara que resulti paradoxal, no s'ha perdut qualitat assistencial. A partir d'ara, qualsevol retallada que s'apliqui serà perjudicial per al pacient», adverteix Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic i president de l'Agència d'Avaluació i Qualitat que periòdicament analitza els resultats de salut dels 64 hospitals catalans. «Càrrec no remunerat i independent», puntualitza Trilla.

En els últims tres anys, el sistema sanitari de Catalunya ha perdut 1.400 milions d'euros, en total, del seu pressupost. El del 2014 puja a 8.290 milions. És el 40% dels diners de què disposarà la Generalitat en el seu conjunt. El salari del personal sanitari s'ha reduït, com a mitjana, un 20% des de l'any 2011, reducció que expliquen la desaparició de les hores extraordinàries destinades a cirurgia vespertina no urgent -cosa que va augmentar les llistes d'espera- a més a més de successives retallades decidides des del Govern i la Generalitat.

30.000 MALALTS MÉS // La cirurgia no urgent acumulada i irresolta és, des del punt de vista assistencial, el forat negre que posa en evidència la dificultat amb què s'aguanta l'estructura sanitària catalana. Els 64 hospitals públics de Catalunya acumulen en aquests moments una demora quirúrgica que afecta 180.000 pacients, dels quals uns 79.000 esperen una de les 14 intervencions que habitualment caracteritzen les llistes d'espera (les que tenen garantit un termini màxim de retard). «Són 30.000 malalts més que el 2010, quan la cirurgia no urgent tenia 150.000 pacients en espera -va indicar Boi Ruiz-. És obvi que són moltíssims, però si haguéssim finançat aquestes 30.000 operacions, ara tindríem 400 milions més de dèficit».

Notícies relacionades

Devessall de paraules

Un carrer per a Pepe Rubianes

Cada hospital ha administrat de forma autònoma el descompte pressupostari imposat per Salut. Molts d'ells -Clínic, Mar i Vall d'Hebron, per exemple- pressionats pel Servei Català de la Salut perquè reduïssin les seves llistes d'espera amb menys personal i diners, han pactat amb els seus professionals un increment d'activitat quirúrgica -inserint intervencions en els temps lliures de quiròfan entre dos pacients, per exemple- i extremen els criteris diagnòstics per no demanar més proves o analítiques que les imprescindibles. Tot plegat, explica el doctor Felip Bory, director mèdic de l'Hospital del Mar, de Barcelona, amb l'objectiu d'assumir el mínim pressupost sense perdre -o guanyant- eficiència. «Amb molt menys personal, hem aconseguit augmentar el 8% l'activitat quirúrgica de l'hospital -afirma Bory-. Sense que a cap metge se li hagi prohibit sol·licitar segons quines proves, ha baixat la xifra de diagnòstics radiològics i es demanen menys anàlisis, que potser es repetien». «Tot això ho ha fet el personal», destaca Bory.

Una experiència similar, igualment assumida per metges i infermeria, està permetent a l'Hospital Clínic que les retallades no alterin l'assistència als malalts, explica l'hepatòloga Àngels Escorsell, presidenta de l'Associació de Facultatius del centre. «Hem optimitzat els temps de quiròfan i hem aplicat mesures d'eficiència», sintetitza Escorsell. Com la resta, adverteix, treballen més i cobren menys.