Tipografia constitucional

El diputat Alfred Bosch, al sortir de la primera sessió del debat sobre l'estat de la nació, va parlar de la diatriba que el president Rajoy havia fet sobre la qüestió catalana. Bosch, per una altra part magnífic escriptor, no és al Congrés per parlar de pensions ni d'ajudes a les empreses. A ell el mou Catalunya i va dir, en preclara descripció, que Rajoy s'havia arribat a creure que ell era una cosa així com les taules de la llei. I Bosch es preguntava: «¿Com es pot parlar amb una pedra?». Mentrestant vam tenir ocasió d'escoltar la cantarella habitual dels populars: la consulta no és democràtica, és il·legal i de la Constitució no es tocarà ni una coma. La Constitució va ser votada el 1978 i aquest any complirà 36 anys. L'han tocat quan interessava, però pel que fa a Catalunya no es tocarà ni una coma.

Això de les comes i altres signes de puntuació mereix un breu comentari. Els signes de puntuació són silenciosos però al mateix temps expressius. Són també l'oportunitat que es dóna al lector perquè pugui respirar mentalment. Una coma escrita al lloc equivocat equival al saltador de trampolí que es capbussa de cap i intenta respirar quan es troba sota l'aigua. Compte, doncs, amb les comes i amb els elements gràfics que esquitxen els textos per donar-los precisió i bellesa.

El magazine bimestral Intelligent Life, que publica The Economist, ha inserit un estudi sobre els signes literaris més comuns. Així tenim que el signe d'admiració s'està imposant als textos, probablement emigrat de les pantalles dels mòbils. De la mateixa manera els punts suspensius van agafant un paper rellevant en la comunicació escrita. Però no el punt i coma, un signe híbrid i incomprensible sobre el qual el literat Kurt Vonnegut va dir que només era una manera de demostrar que l'escriptor havia anat a la universitat. Rajoy i les seves hosts no dirien mai: «De la Constitució no es tocarà ni un punt i coma», senzillament perquè ja no saben què és.

Quedem-nos doncs en la coma, un petit traç que pot salvar vides. Existeix la història apòcrifa atribuïda a Carles I que havia de sancionar amb la seva firma l'execució d'un noble que demanava la clemència imperial. L'ordre original deia: «Perdó impossible, complir la sentència». Però s'atribueix a la bonhomia de Carles un petit truc consistent a firmar no sense abans haver canviat la coma de lloc fins a quedar així: «Perdó, impossible complir la sentència». Si aquesta coma la va moure un rei, ¿per què tantes reticències d'un president per reformar la Constitució?

Al costat de la mobilitat dels signes de puntuació també hi ha les famoses errates, que Flaubert considerava que eren com els polls de les paraules. Per a això els recomano que busquin la Guía práctica del compositor tipográfico, un llibre del tipògraf i socialista Juan José Morato, nascut el 1864, en el qual adverteix que una sola lletra pot canviar tot el sentit. Des de Morato fins avui els polls de les paraules han infestat els textos. A vegades una simple titlla desvirtua les informacions, com en aquest anunci en castellà: «Necesito secretaria con ingles». Totes les secretàries tenen ingles, però no totes poden dir que saben inglés.

Notícies relacionades

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

Barcelona inicia un pla per agilitzar la burocràcia municipal

En el món de la política hi ha titulars clarividents, com aquest d'una informació publicada en un diari de Madrid: «Muchos funcionarios han sido ascendidos por premiar sus vicios especiales». Una vegada ascendits pels seus vicios ja se'ls exigiran els servicios, com a Bárcenas. I hi ha errates més que famoses, com la que va haver de patir Blasco Ibáñez en el seu fulletó Arroz y tartana, quan va sortir publicada la frase en castellà: «Aquella mañana doña Manuela se levantó con el coño fruncido». El ceño fruncido és el que se li devia veure a l'autor durant mesos. Alejandro Dumas va veure com la seva celebèrrima La dama de les camèlies es convertia en una exòtica La dama de les camelles i al Teatro Real els tipògrafs van anunciar la representació del drama L'expulsió dels moriscos per una indesitjable L'expulsió dels mariscos.

I així estem, convençuts que una coma és intocable però que hi ha moltes altres paraules que sempre són causa de malentesos.