Els amics de Fabra i Coats

A mitjans del segle XX, cada matí del dia de Reis, la fàbrica tèxtil Fabra i Coats convocava una tradicional festa perquè els treballadors anessin al camp d'esports de Sant Andreu de Palomar acompanyats dels seus familiars. Els fills més petits de 12 anys anaven contents a buscar els regals, que acostumaven ser pilotes i nines, i el número de la rifa per al sorteig de la desitjada bicicleta.

Una fotografia en blanc i negre evoca aquells temps feliços en l'exposició Fabra i Coats fa museu, que des d'ahir s'exhibeix a l'immens recinte industrial, que ocupava dues illes de cases separades pel carrer Sant Adrià, reconvertit avui en un espai diàfan que acull una fàbrica de creació, una biblioteca i un centre cívic.

Unes sales d'aquest equipament municipal, destinat principalment a recolzar la creativitat i el talent emergent, acullen fins al 27 de setembre aquesta mostra d'objectes, de paraules i d'emotives imatges. Al darrere d'aquest projecte coral hi ha el Museu d'Història de Barcelona (Muhba), l'Institut de Cultura i els Amics de la Fabra i Coats, una associació altruista d'antics treballadors de la desapareguda empresa que va establir les seves arrels a finals del segle XIX, quan Ferran Puig i Jaume Portabella van fundar Vapor de Fil, una fàbrica de filats de lli. Amb la incorporació de Camil Fabra, el 1884, es va constituir la Sociedad Anónima Fabra y Portabella que, el 1903, es va fusionar amb la factoria britànica J&P Coats. Així va néixer la Compañía Anónima de Hilaturas Fabra & Coats, que, segons explica Joan Roca, historiador i director del Muhba, es va convertir en un líder mundial del sector. «La indústria ha sigut vital perquè Barcelona s'hagi consolidat com a capital de Catalunya internacionalment», assegura Roca.

El director del Muhba destaca «la capacitat emotiva» dels objectes que s'exhibeixen en l'exposició i anuncia la pròxima obertura al recinte de Can Fabra de la restaurada Sala de Calders, que va ser el motor energètic del recinte, el qual l'any 1911 ja disposava de 922 màquines de filar i de 380 teixidores mecàniques.

Les primeres cremalleres

Les velles màquines d'escriure, els ordinadors de la prehistòria de la informàtica amb les seves pantalles i teclats gegants, els llums d'acer amb forma de barret vietnamita, els telèfons de taula, els llibres de comptabilitat escrits amb ploma, les calaixeres de cartró que guardaven el mostrari de fils, les primeres cremalleres que es van fabricar a Espanya i molts altres tresors rescatats de l'abandonament pels antics treballadors s'apilen distribuïts en quatre àrees expositives. «La dedicada a l'empresa com a model de gestió, el procés de fabricació, els productes i finalment el món del treball», enumera Xavier Cazeneuve, comissari de la mostra.

Notícies relacionades

Les núvies artesanals de Yolancris enlluernen a la Barcelona Bridal

La plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur del CAP del Raval

Cazeneuve destaca la «importantíssima feina i entrega» dels Amics de la Fabra i Coats, que compta amb més de 500 socis. «No només pel seu treball sinó per tot el que han aconseguit. El que s'exposa aquí podria no existir si, quan el 2005 la fàbrica va tancar, ells no ho haguessin salvat i preservat», assenyala el comissari.

Pere Fernández, president dels Amics de la Fabra i Coats, va treballar 45 anys a la fàbrica. Recorda amb orgull la lluita dels treballadors perquè el recinte tèxtil no fos enderrocat per les excavadores. «És un espai vital per al patrimoni de la nostra ciutat», defineix. En la seva opinió, Fabra i Coats sempre va destacar per les seves iniciatives socials. «Va tenir una escola bressol, el club esportiu Las Hilaturas, una mútua i un parc immobiliari de 500 cases per als obrers, assistència mèdica, inclòs un centre antituberculós per als familiars dels treballadors, i el 1913 es va reduir la jornada laboral a 50 hores setmanals quan el sector la situava en 60», explica Fernández de la seva estimada Can Mamella. N'hi deien així perquè hi treballaven moltes dones.