Memòries de la Perona

Deu anys van ser els que Esteve Lucerón, fotògraf català, va dedicar a conèixer l'extint barri de la Perona, antigament ubicat a la Ronda de Sant Martí de Provençals, a la Verneda. Va ser un dels últims reductes barraquistes de la ciutat, on van arribar a refugiar-se al voltant de 200 famílies amb escassos recursos. El resultat final es va materialitzar en forma d'un exhaustiu i minuciós documental fotogràfic que ha acabat convertint-se en un retrat social d'un dels moments més importants de la història contemporània de la capital. I ara, la sala Barcelona Visions ha decidit rescatar part del llegat del fotògraf amb l'exposició La Perona 1980-1989, una mostra que reuneix 47 imatges captades per Lucerón i recuperades per Jordi Gratacós.

La retrospectiva, que va ser inaugurada el dia 13, continuarà oberta al públic fins a l'11 de juliol, coincidint amb el Festival de Fotografia Documental de Barcelona, un cicle dedicat al fotoperiodisme que comptarà amb una oferta de fins a 40 exposicions gratuïtes repartides per tota la ciutat.

Notícies relacionades

Dues noves línies reforcen el bus nocturn de l’àrea metropolitana

Inaugurades les noves parades de bus interurbà de la Meridiana

Precisament es tracta del mateix esperit que al seu dia va portar Lucerón a emprendre la seva tasca d'investigació: «Quan vaig cursar els meus estudis fotogràfics, em vaig interessar molt per l'escola documentalista americana i d'aquí va néixer la meva fascinació per la Perona. Vaig voler retratar en profunditat la marginalitat que acompanyava el col·lectiu gitano en aquella època, mostrar la vida paupèrrima que tenien, i guardar-la per a la posteritat», argumenta el fotògraf.

EL PROCÉS CREATIU / El 1980, aprofitant que havia reunit una raonable suma de diners, Lucerón va decidir començar el seu ambiciós projecte. Va conèixer la Perona perquè va treballar en un programa especial per a l'eradicació del barraquisme. Així es va començar a passejar per la zona marginal i a fer fotografies d'escenes quotidianes que presenciava. Els primers a aparèixer van ser els avis i els nens. De mica en mica es va anar introduint al barri fins a arribar a ser un més de la comunitat. Malgrat la duresa de les seves vides, els protagonistes de les imatges sempre mostren orgull, dignitat i força, i també revelen la gran complicitat que tenien amb Lucerón.