El miracle de Sant Cosme

Passeja per l'animat -no només per les obres- carrer del Riu Llobregat i tothom el coneix, el saluda i fins i tot l'abraça. «Home, ¡Manu!». El mateix passa amb la clientela de Casa Ramon, un dels centres neuràlgics de la vida social a Sant Cosme, el barri on avui comença el festival Esperanzah, un sarau que té com a cap de cartell el Manu. Un Manu que no és cap altre que Manu Chao. El músic va passar una setmana al barri l'any 2008 i hi va deixar una empremta que encara és molt present. «La pregunta de per què s'organitza un festival així en un barri com Sant Cosme és equivocada. Això passa aquí perquè aquí és on passen les coses», reflexiona el cantant. ¿Que quines coses? Coses com el naixement de la primera cooperativa de telefonia de l'Estat, Eticom, una de les estrelles de la «festa de l'economia solidària», com es defineix el festival Esperanzah, que combina concerts d'artistes com ara Txarango, Calima (avui) o Manu Chao (demà) i una fira d'economia alternativa. Tot això al Parc Nou del Prat de Llobregat, el lloc «on passen les coses».

Tot i que no volen posar èmfasi en això, és innegable que un festival així ajuda a trencar els prejudicis que la majoria de la societat -la que mira el barri de lluny, sense veure'l- encara arrossega sobre aquesta barriada estigmatitzada, aixecada a començament dels anys 60 per acollir la població que vivia a les barraques de Montjuïc. No poques persones s'acostaran fins a Sant Cosme només per veure tocar (gratis) Manu Chao. Un cop allà, descobriran que el barri acull un laboratori per a l'economia solidària, on han nascut cooperatives de tota mena, sobretot alimentàries i de consum. «Esperanzah se celebra a Sant Cosme perquè som d'aquí i n'estem orgullosos», sentencia Òscar Rando, president de Grups Associats pel Treball Sociocultural, Gats, la hiperactiva entitat organitzadora del festival solidari.

TRENCAR ESQUEMES / I és que si Sant Cosme continua sent un barri que es coneix més pel seu conflictiu passat que pel seu viu present és per la tossuderia de l'impertorbable imaginari col·lectiu, no perquè la zona no s'hagi mogut i molt. «Som un barri de gent obrera, on la gent treballa per canviar les coses. Volem transformar el món i per a això no hem de comptar només amb els convençuts, sinó que hem de convèncer la resta. El Festival Esperanzah és una eina per a això», prossegueix Rando davant de l'assentiment de Chao a la taula del fons del bar Casa Ramon, al cor de Sant Cosme. Aquí el cantant parisenc -una estrella internacional convertida per convicció en «músic de proximitat», rei dels bars, «les millors sales d'assaig»- se sent com a casa. Abans d'entrar al bar, Chao s'ha trobat la Lumi a la parada del bus. La Lumi és una de les dones que formen el col·lectiu Dones Sàvies, entitat nascuda sota el paraigua de Gats. Un grup de dones grans del barri que han descobert, un cop entrada la maduresa, la infinitat d'oportunitats que oferia Sant Cosme fora de les parets de casa seva i les moltes coses que elles podien aportar-hi, participant activament en el teixit associatiu.

Lumi i Chao són vells coneguts. Les Dones Sàvies han assistit a concerts de l'autor de Clandestino. En un d'ells, la Lumi li va cantar una cançó. En el marc dels miracles de Sant Cosme -gràcies també a la vareta màgica de l'entregada gent de Gats-, la Lumi fins i tot ha visitat París, ciutat natal de Chao. Va ser en una experiència pionera perquè les dones de Sant Cosme, que han viscut sempre als peus de l'aeroport, veient sobrevolar els avions, poguessin pujar a un. Les Dones Sàvies també són les encarregades del cèlebre festival de sopes del barri i no es perdran aquest cap de setmana l'esdeveniment al Parc Nou.

Notícies relacionades

Collboni poda i Eyre tanca la nit

El port ensenyarà per dins les terminals de contenidors

El tema central del festival d'aquest any -trobada que és la germana petita d'una altra que es fa a Bèlgica amb el mateix nom, inspirat en una cançó del mateix Chao- és la corrupció, qüestió que no podria estar més de moda aquests dies amb les targetes opaques de Caja Madrid. Aquests dies al barri estaven preparant una pastilla de sabó que pretenen que sigui la més grossa del món.

SABÓ A L'ENGRÒS / «L'hem fet recollint oli usat pel barri durant tot un any. Volem demostrar com a partir de coses brutes pot néixer alguna cosa nova. Podem netejar tota aquesta corrupció i començar una nova societat entre tots. «Aquest és l'objectiu d'Esperanzah», conclou Rando. El futur de la macropastilla de sabó el decidiran aquests dies entre tots, que és com els agrada fer les coses. D'idees no els en falten. «Podríem entregar un trosset a cada parlamentari», fantasiegen.