El cor de 'Tuset street'

La Barcelona dels anys 60 no s'entén sense Tuset street, que llavors es reflectia en el mirall de l'influent carrer de vianants Carnaby Street de Londres, l'epicentre del moviment pop i de les primeres minifaldilles. Just al costat del carrer barceloní s'alça l'enorme edifici David, que en aquells anys va anar afegint locals i passadissos que el connectaven amb la seva casa mare construïda el 1931 al paral·lel carrer d'Aribau. Per això ara compta amb tres accessos en una mateixa illa de cases: un per Aribau, un altre per la travessera de Gràcia i el més petit per Tuset.

L'empresa David, que ahir va celebrar el centenari de la seva fundació, gestiona en aquest enclavament una extensió de 40.000 metres quadrats amb 100 oficines, platós de fotografia, empreses de disseny i d'arquitectura, el centre de ioga del gimnàs Dir, el primer supermercat que va obrir Mercadona a Barcelona, un centre de galeries comercials, la discoteca Costa Este i un pàrquing, dels més antics de la ciutat. És una al·legoria de la transformació del teixit comercial barceloní: de petites botigues a grans superfícies de marques que es reprodueixen com fotocòpies.

NEOCLÀSSIC / David va néixer el 1914 com a fàbrica automobilística. Al créixer el 1931 especialitzada en taxis, els seus propietaris van encarregar a l'arquitecte Ignasi Mas un edifici d'estil neoclàssic inspirat en l'escola de Chicago. L'immoble va viure la seva època daurada en les dècades dels 60 i dels 70, quan va albergar el drugstore David, que sempre estava obert i al qual arribaven discos d'importació difícils de trobar.

Juan Brun va entrar a treballar el 1965 al departament d'administració de David. «Van ser anys d'un treball frenètic», explica Brun, que el 1970 va ser nomenat apoderat. «Les sis plantes que al seu dia van allotjar la flota de taxis, es van parcel·lar en locals que anaven de 5 a 600 metres quadrats». Un d'aquells espais va ser llogat pel fotògraf Xavier Miserachs. «Allà va ser on va realitzar el famós retrat de la model Teresa Gimpera despullada amb el cos estampat amb segells de Bocaccio», diu en referència a la desapareguda discoteca d'Oriol Regàs del carrer de Muntaner, on les dones van ballar per primera vegada soles i sense sostenidors. Allà i en altres locals de Tuset es reunia la gauche divine, el grup d'intel·lectuals i d'artistes transgressors i noctàmbuls que nedaven a contracorrent en els grisos dies de l'última etapa del franquisme. «Pujava amb el meu 600 per la rampa que portava al vell taller de taxis, on tenia l'estudi Miserachs», recorda Gimpera, que no oblida els seus dies a l'Stork Club, de les pròximes galeries Arcàdia, el bar on ella es trobava amb Regàs, el cineasta Carlos Durán, Miserachs, Colita i Oriol Maspons.

Aquells anys l'edifici reunia tota mena d'iniciatives empresarials. «Aquell moviment és el que va donar vida al carrer de Tuset. A David hi havia des del local de balances Berkel, la casa Dávila, dedicada a material elèctric, el despatx comercial de pneumàtics Pirelli, la seu de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental o la fàbrica de veles de vaixell Baguña, fins a un local on es preparava el substrat per poder criar xampinyons», enumera Brun, que se'n recorda d'un nebot de Pau Casals que hi regentava una empresa de protectors de plàstics per a mobles.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Xavier Trias, alcalde de Barcelona, descriu aquells dies com «una època gloriosa en què tots estàvem profundament enamorats de Gimpera». Trias va acudir ahir a la celebració del centenari alabant la rampa que ascendeix vuit pisos, per la qual va pujar a peu. «Això es va fer el 1931. Increïble», va comentar.

A prop de l'entrada de Tuset hi havia una botiga del realitzador Leopoldo Pomés, l'agència publicitària Tiempo i el restaurant del mateix Pomés, Flash-Flash de La Granada, amb interiorisme de Milà i de Federico Correa, un dels pocs que han guanyat la batalla del temps. També hi havia la Cova del Drac, l'editorial Blume, els bars Ischia i el Doblón, que després va ser el Pub Tuset, on s'ajuntaven els directors de l'Escola de Barcelona, com Joaquim Jordà i Jacinto Esteva.