Drapaires amb llicència

Va ser el maig del 2012 quan aquest diari es va fer ressò per primer cop de la possibilitat que Barcelona creés una cooperativa de recollida de ferralla que permetés que les persones que es dediquen a aquesta feina poguessin donar una sortida legal a una professió no reconeguda. La idea estava en una fase molt embrionària. I avui, dos anys i mig després, sembla que tot està a punt perquè es posi en marxa el primer trimestre del 2015.

A finals del mes de novembre del 2012, el comissionat d'Immigració de l'ajuntament, Miquel Esteve, assegurava tenir «un pla». Llavors es va mostrar «moderadament optimista», i avançava la seva intenció de desplegar-lo «abans d'acabar l'any». Es parlava d'integració laboral, del retorn voluntari al país d'origen i d'una cooperativa per recollir ferralla. No hi va haver concreció. El maig del 2013, la Síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vila, recolzava la legalització parcial d'aquesta activitat com una via «per evitar que un tercer es pugui lucrar com podria estar passant». Poc després, la xarxa de suport als assentaments va acusar el consistori de «vendre fum» per no impulsar ni la cooperativa ni l'hort urbà, un altre pla que havia de donar feina a aquest col·lectiu i que té un futur encara més incert.

La proposta va començar a prendre cos l'octubre de l'any passat, després que l'Àrea Metropolitana l'apadrinés i hi aboqués el coneixement d'experiències anteriors a Llatinoamèrica, on es van crear microempreses per gestionar residus urbans que van generar prop de 350 llocs de treball. El regidor Jordi Portabella (ERC) va ser l'encarregat d'iniciar el tràmit polític a la cooperativa que s'aprovaria al ple municipal del mes de novembre, tot i que no va ser presentada, coses de la burocràcia, fins al mes de juliol del 2014, quan es va començar a seleccionar els escollits.

Un bon començament

Notícies relacionades

Collboni poda i Eyre tanca la nit

El port ensenyarà per dins les terminals de contenidors

Seran 30. Un bon començament. Encara que insuficient als ulls de Manel Andreu, de la xarxa de suport als assentaments. «La idea no és dolenta, però per a un cens de mil persones que es dediquen a recollir ferralla a Barcelona -el consistori el redueix a unes 400- és una xifra molt petita». Carlota Folguera, membre de l'Assemblea Social del Poblenou, és molt menys comprensiva, ja que considera la cooperativa «una presa de pèl» que li genera «escassa confiança».

El problema de fons, al marge d'aquesta mesura, simbòlica des del punt de vista numèric, segueix sent la regularització. No hi ha papers, no hi ha feina. I és així com aquests centenars de joves seguiran passejant els seus carrets plens de ferralla. Invisibles a la llei. Invisibles a la ciutadania