La biblioteca de l''A peu de carrer'

Dissabte, un altre cop, el centre es va despertar amb l'helicòpter brunzint sobre els terrats. No podia ser d'una altra manera: durant tots els anys que, tres vegades a la setmana, hem publicat aquest A peu de carrer, el brunzit ha estat una de les bandes sonores d'aquestes línies. Sortia al carrer, buscant la manifestació de torn, més com a hàbit que una altra cosa i, tornava a trobar històries de reivindicacions, de lluites i d'atropellaments socials.

Busco una de les primeres cròniques que vaig publicar en aquesta secció, versava sobre unes persones grans que furgaven en les papereres de la Rambla mentre els creueristes passejaven. Era el 2010 i recordo que els comentaris dels lectors, a internet, eren de preocupació: «¿Com podia ser?». Era i ho havíem d'explicar.

Dissabte trobava altres ancians buscant a les papereres, però ara ja ningú se'n sorprèn. La meva idea era acabar l'última de les meves cròniques en aquesta secció explicant la bibliografia acumulada durant els anys que he anat construint el meu particular retrat de Barcelona. Els lectors em solen demanar que els enviï referències bibliogràfiques de les carasses, de les gàrgoles, de Bàrcino...

En la meva bibliografia particula hi ha un lloc per als imprescindibles Historia y leyenda del barri Chino, de Paco Villar, i Barcelona, de Robert Hughes. Han aparegut altres lectures: Els secrets de les places de Barcelona, de José Luis Caballero i David Escamilla; 1001 curiositats de Barcelona, de Sílvia Suárez i Anna Priscila Magriñà; Històries de la història de Barcelona, de Dani Cortijo, i Fantasmes de Barcelona, de Sylvia Lagarda-Mata.

A vegades, humilment i sense pretensions, hem jugat a recuperar cròniques dels grans reporters que ha tingut Barcelona. Només dos noms i dos llibres: Irene Polo i Domènech de Bellmunt. L'editorial Quaderns Crema va recuperar les cròniques que Polo va escriure entre 1930 i 1936. Francesc Canosa va compilar els articles de Domènech de Bellmunt a La Barcelona, pecadora.

Són aquests alguns llibres que, de moltes maneres, han aparegut en les gairebé 700 cròniques que han intentat ser un retrat de Barcelona en aquests temps de transformació, injustícies, reinvencions i lluites personals i col·lectives.

Notícies relacionades

Collboni defensa el model i la gestió del turisme a BCN

L’urbanista Ramon Gras convida a invertir en cultura

Al carrer de les Elisabets, em topava amb un típic còctel barceloní: turistes amb samarretes del Barça comprades a africans que corren quan apareix un guàrdia urbà; barcelonins amb bosses; un senyor demanant unes monedes; un altre xiuxiuejant, al migdia, si algú vol «cervesa-beer-hach».

S'escoltava l'helicòpter i ja ningú, absolutament ningú, li feia cas. Passaven els skaters amb les seves càmeres i una de les noies que treballen a la plaça de la Palla es dirigia a una altra zona, amb els talons i la faldilla molt curta ja posats. Jugava el Barça, aviat. Ningú molestava ningú. A un noi amb un carret de la compra se li feia difícil avançar. Una dona li donava pas.