La fiscalia rebutja revisar les condemnes del 'cas Ciutat Morta'

La Fiscalia de Barcelona no actuarà d'ofici per revisar la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar nou joves pels greus altercats del 4 de febrer del 2006 al carrer de Sant Pere més Baix (Ciutat Vella), en els quals un guàrdia urbà va quedar tetraplègic. D'aquesta manera rebutja com a nova prova jurídica el documental Ciutat Morta, que denuncia que la investigació policial i la instrucció judicial que van precedir les sentències condemnatòries de l'Audiència de Barcelona i del Suprem van ser un muntatge. L'Ajuntament de Barcelona va presentar ahir a la fiscalia una còpia de la pel·lícula perquè actuï si considera que la cinta aporta noves proves.

Fonts de la fiscalia van assegurar a aquest diari que, per ara, no iniciarà cap actuació per revisar la sentència (reobrir el procés judicial no és possible perquè hi ha sentència en ferm), ja que un documental no es pot considerar una prova jurídica. El ministeri públic només podria estudiar l'assumpte si arribés a les seves mans, segons les mateixes fonts, «qualsevol prova en sentit jurídic» que permetés desestimar la participació en els fets de les persones a qui es refereix el documental o la implicació d'un tercer. La Fiscalia de Barcelona, no obstant, tampoc tindria l'última paraula, ja que hauria de ser la del Suprem, que al seu dia va augmentar les penes imposades per l'Audiència de Barcelona, la que decidís demanar la revisió.

El gener del 2008, l'Audiència de Barcelona va condemnar a quatre anys i mig de presó el jove Rodrigo Andrés Lanza (un any després el Tribunal Suprem li va apujar la pena a cinc anys) per deixar en coma (quan en va sortir, va quedar tetraplègic) un guàrdia urbà d'una pedrada el 4 de febrer del 2006, quan els agents intentaven controlar una festa il·legal multitudinària que un grup okupa celebrava al número 55 del carrer Sant Pere més Baix. A dos imputats més, Juan Daniel Pintos i Álex Cisternas, els van caure tres anys i tres mesos, a l'estimar que eren coautors d'un delicte d'atemptat. Dos joves més, Alfredo Pestana i Patricia Heras (que després de sortir de la presó de permís es va suïcidar), se'ls va imposar la mateixa pena per llançar una tanca a un altre agent, ferit al turmell. Quatre més van ser condemnats a un any de presó.

LA PISTA PERDUDA

Fonts de la defensa dels condemnats van reconèixer ahir la dificultat per reobrir el cas, ja que per a això es necessitaria aportar «noves proves» concloents. En aquest sentit, van apuntar que el 2011, dos anys després que el Suprem dictés la seva sentència i passat el suïcidi de Patricia, una persona va escriure al col·lectiu d'advocats assegurant que tenia informació «molt important» sobre el que havia passat el 4 de febrer del 2006 al carrer Sant Pere més Baix. El comunicant va explicar als advocats que un conegut seu li havia confessat que va ser ell qui, des de dalt del local okupa on se celebrava la festa, va llançar el test que va ferir greument el guàrdia urbà. De fet, la hipòtesi del test va ser la primera que va difondre el llavors alcalde de Barcelona, el socialista Joan Clos. Però l'Audiència de Barcelona va descartar la hipòtesi del test per «estar mancada de fonament», i va establir que la lesió va ser causada per una pedra llançada des del mateix carrer.

Els advocats van contactar amb la persona que s'havia comunicat amb ells i que deia que se sentia culpable per estar «encobrint» el presumpte responsable d'una tragèdia, que amb el seu silenci hauria condemnat a la presó uns joves innocents. Però l'home mai els va voler facilitar la identitat del seu amic, encara que sí que va aportar dades perquè els advocats trobessin el sospitós. Entre ells, que es dedicava a la recollida de ferralla. A partir d'allà, va començar una recerca per diverses ciutats, sense èxit.

Notícies relacionades

Els protagonistes del 4-F

1. ¿Va ser un test des de dalt o una pedrada al carrer?

L'alcalde de Barcelona, el nacionalista Xavier Trias, va assegurar ahir que l'ajuntament donarà «totes les facilitats» per contribuir a aclarir el cas perquè la millor defensa per a la Guàrdia Urbana és la transparència. El tinent d'alcalde i responsable de Seguretat, Joaquim Forn, també va al·legar que no hi havia inconvenient a reobrir qualsevol tema «si hi ha nous indicis».

L'exalcalde socialista i regidor de Seguretat l'any 2006, Jordi Hereu, va mostrar la seva «convicció» que va actuar amb «correcció» i va avalar que es reobri el cas «si hi ha noves dades rellevants». I el conseller de Justícia, Germà Gordò, nacionalista, va subratllar que solament es pot reobrir un assumpte si s'aporten proves que hi ha hagut «elements no prou correctes» en el procés.