El cap de la Guàrdia Urbana assegura que són "els més interessats" a aclarir el que va passar el 4-F

L'intendent Evelio Vázquez, actual responsable de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha negat rotundament aquest matí que hi hagi hagut cap mena de complot en relació amb els fets del 4 de febrer del 2006 al carrer de Sant Pere més Baix de Ciutat Vella. "Ciutat morta' és una pel·lícula molt ben feta, però amb un final que condueix a una conclusió incerta". En una entrevista a TV-3, l'intendent ha recomanat "als que dubten de la versió oficial dels fets" que llegeixin detingudament la sentència de l'Audiència de Barcelona "perquè desmunta una per una totes les ombres que suggereix el documental".

Com ja va fer dimecres el gerent de la Guàrdia Urbana, Joan Delort, Vázquez ha negat que la policia municipal elaborés la matinada del 4-F cap informe dirigit a l'alcalde en què s'avalés la tesi que va ser un test el que va ferir el guàrdia urbà. Però no hi va haver informes dirigits a Joan Clos, ni avalant el test, ni la pedra. "Els únics informes que va elaborar la Guàrdia Urbana van ser l'atestat dels fets que es van enviar a la jutge" que estava aquell cap de setmana de guàrdia i que va instruir una investigació, que ara s'ha posat en dubte arran de l'emissió al Canal 33 del documental 'Ciutat morta'. "En aquells primers moments de confusió, potser algú va parlar d'un test, però és una tesi que no queda reflectida en cap informe de la Guàrdia Urbana".

L'intendent ha comentat que la instrucció va ser "complexa" però que els investigadors van comptar amb el relat de "tres guàrdies urbans" que van identificar Rodrigo Lanza com el jove que "va llançar la pedra que va ferir Juan José Salas". Vázquez ha volgut aclarir que aquella matinada la Guàrdia Urbana havia desplaçat a l'edifici okupat de Sant Pere més Baix una patrulla de tres agents i un caporal per controlar, de manera preventiva, perquè les festes que celebraven els inquilins que l'havien okupat generaven moltes queixes veïnals. "La Guàrdia Urbana no era allà per desallotjar l'edifici".

Evelio Sánchez ha reconegut que durant els incidents i després que "un primer grup llancés pedres, tanques i ampolles contra els quatre guàrdies, i ferís Salas, es va llançar de tot des dels balcons, inclosos testos, però en aquell moment, el guàrdia urbà ja estava inconscient a terra".

En relació amb les lesions que presentava el guàrdia urbà al cap, Sánchez ha recollit la tesi de l'audiència en el sentit que les lesions a la part posterior del crani eren "incompatibles" amb l'impacte d'un test. No obstant, és cert que en aquesta mateixa sala es van sentir altres veus de pèrits que van assegurar que no hi ha humà capaç de llançar una pedra a una velocitat que provoqui una lesió d'aquestes característiques.

Més seguretat per als agents

Notícies relacionades

Els socialistes i la Guàrdia Urbana desacrediten la tesi del test

Cancel·lada l'entrevista amb la dona de l'urbà ferit

La Guàrdia Urbana pren bona nota de les coses que "havia de millorar" després els fets del 4-F, ha reconegut l'intendent. Per exemple, s'incrementa la seguretat dels agents en determinats serveis i des d'aleshores es "protegeixen" amb més zel els escenaris d'un delicte, i no es netegen, a l'espera de l'arribada de la policia científica, per fer la seva feina. 'Ciutat morta' evidencia que mai es va trobar la pedra o el test que va impactar en el guàrdia urbà perquè els serveis de neteja municipal van netejar tot el carrer quan es van acabar els incidents. Sobre aquests fets, qui llavors va ser regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, va assegurar a 'El Periódico' que es va ordenar netejar "per recuperar com més aviat millor la normalitat al barri".

En relació amb les tortures a les dependències de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra denunciades per tres dels detinguts, el cap de la policia municipal les ha negat rotundament. "Això no va passar". I ha justificat les lesions que presentava Rodrigo Lanza per la violenta detenció que es va produir aquella matinada. "Aquell dia va ser la primera vegada en la història de la Guàrdia Urbana que un agent havia de fer un tret a l'aire, intimidatori, per por de ser agredit a l'estar envoltat per una trentena de persones". Vázquez ha reconegut que en aquella època no hi havia càmeres de seguretat a les dependències policials, només a la porta controlant els accessos. "Ara hi ha càmeres als passadissos, les cel·les i revisem contínuament tots els procediments d'actuació", ha dit.