«Em va dir que va tirar el test»

Al documental Ciutat morta, que dissabte passat va emetre Canal 33 aconseguint una audiència sense precedents, hi faltaven els cinc minuts que un jutge va manar tallar per preservar «l'honor» del qui va ser intendent de la Guàrdia Urbana, Víctor Gibanel. I també hi faltava, per decisió dels seus directors, Xapo Ortega i Xavier Artigas, l'entrevista que en el seu dia van fer a un noi que, sota el compromís de protegir el seu anonimat, assegura conèixer el jove que el 4 de febrer del 2006 va tirar un test contra el guàrdia urbà Juan José Salas. Ahir a la nit el programa .CAT de TV-3 dedicat al 4-F va emetre aquesta entrevista. «Em va dir que havia sigut ell qui havia tirat el test».

Encaputxat, el jove respon quatre preguntes. Detalla com passejant per la plaça de Catalunya, durant les concentracions dels indignats, el 2011, va veure un cartell en solidaritat amb Patricia Heras. La noia, una de les condemnades pel 4-F, s'acabava de suïcidar. «Vaig pensar que havia arribat el moment de tirar endavant amb el tema, i que sortís una mica la cosa a la llum». Va escriure un correu electrònic als advocats de la defensa.

Conversa en un bar

«¿Què explicaves en aquella carta?», li pregunta una veu en off que fa les funcions d'entrevistador. «Que a un noi que conec me'l vaig trobar un dia pel carrer, vam anar a un bar a prendre alguna cosa, i així, de sobte, sense que vingués a tomb, em va començar a explicar que ell era la persona que va tirar el test la nit aquella de la festa al centre, pel cas pel qual  Rodrigo era a la presó».

Notícies relacionades

La Urbana va acusar el 2014 Lanza de fer ostentació d'haver ferit l'agent

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L'entrevistador li demana que precisi si el que li va explicar l'amic era que havia llançat el test que va ferir el guàrdia urbà. «Sí, ell em va explicar que era a la teulada de la casa i que havia sigut ell qui havia tirat el test». Seguidament, el testimoni explica com ho va recriminar al seu amic: «Home, alguns estan dintre de la presó per aquest tema, ¿no hauries de dir o fer alguna cosa?» I afegeix que el seu amic li va dir: «No, no, que jo passo, no em vull menjar el marron». Van continuar parlant al bar uns 20 minuts més i es van acomiadar. El jove reconeix que no recorda gaire bé quan va tenir aquesta conversa al bar. «Devia de ser el 2007, o el 2006, poc després que passés». I reconeix que no hi va donar gaire importància i que fins i tot se'n va oblidar durant un temps, fins que va saber que Patricia Heras s'havia suïcidat. «Llavors vaig pensar que havia arribat el moment d'escriure als advocats. No volia carregar amb una altra mort, o el que pogués passar. Per això vaig enviar la carta, per veure si es podia resoldre el tema i que se sabés la veritat».

L'entrevistador li fa l'última pregunta. «No sé si et ve de gust explicar quina relació tens amb aquesta persona, si us coneixeu, si ens en pots donar algun detall...» El jove explica que va conèixer la persona treballant, que va coincidir amb ella dos estius, i que feia cinc o sis anys que no s'havien tornat a trobar. «Potser alguna vegada ens havíem trobat pel centre, però de casualitat». I acaba dient: «Jo no el conec, el conec poc, però bé, ell va decidir aquell dia explicar-me aquesta història, tampoc sé ben bé per què». Actualment, la defensa continua intentant descobrir la identitat de l'amic d'aquest testimoni.