El TSJC defensa el procés judicial del 4-F i diu que les denúncies de maltractaments van ser investigades

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aprovat un acord que defensa tot el procés judicial sobre els fets del 4 de febrer del 2006, que van acabar amb un guàrdia urbà en estat crític durant un enfrontament amb okupes. A més, diu que les denúncies per suposats maltractaments policials als diversos detinguts es van investigar adequadament i posteriorment es van arxivar dues vegades.

En un acord de la reunió de la seva Sala de Govern, el TSJC lamenta les "desqualificacions gratuïtes que s'han fet de la jutge d'instrucció, el tribunal sentenciador i el Tribunal Suprem (TS)", i subratlla que la investigació i l'acte del judici oral "es van fer amb estricta observació dels drets constitucionals i legals dels acusats, especialment el de defensa".

En aquest sentit, el TSJC considera que "no és acceptable, i encara menys si prové d'institucions, que es doni credibilitat a un document audiovisual o a les declaracions de persones interessades sense que ni tan sols s'hagin examinat les resolucions judicials sorgides d'un procés que va complir amb totes les garanties exigibles".

D'aquesta manera, l'escrit del TSJC fa una velada referència a la decisió de l'Ajuntament de Barcelona i del Parlament de dirigir-se a la fiscalia, després de l'emissió del documental a la televisió pública, per demanar-li que reobri la investigació del 4-F.

Segons l'opinió de la sala de govern del TSJC, el tribunal de l'Audiència de Barcelona que va jutjar el cas "va complir rigorosament els estàndards constitucionals exigits per al venciment del dret a la presumpció d'innocència dels acusats, sense perjudici de la llibertat de crítica que es pugui realitzar".

L'alt tribunal català també manté que les denúncies per maltractaments contra la policia que van presentar quatre dels condemnats pel cas "van ser objecte d'una investigació suficient i adequada que va comptar amb la participació, com a part acusadora, dels querellants".

Pel TSJC, en les denúncies per tortures es van practicar "les diligències d'instrucció que s'estimaven oportunes, incloses les sol·licitades per l'acusació particular", i van ser arxivades després d'una investigació judicial que va donar peu a fins a 900 folis de sumari.

Respecte al tribunal que va condemnar els acusats, l'acord de la sala de govern del TSJC recorda que la sala va escoltar el testimoni incriminatori de tres guàrdies urbans que acompanyaven el ferit i d'un quart que va parlar amb els processats a la comissaria, així com de veïns i assistents a la festa davant la qual van tenir lloc els fets.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L'acord subratlla que el tribunal jutjador també va tenir en compte el dictamen dels forenses, que van apuntar a la compatibilitat de les ferides sofertes per l'urbà amb el llançament d'una pedra, tesi que les defenses sempre han rebatut perquè mantenen que l'agent va ser ferit per un test llançat des de la finca ocupada.

En relació amb la participació de Patricia Heras, la jove condemnada pel 4-F que es va suïcidar en un permís penitenciari, l'acord de la Sala de Govern recorda que la sentència "dóna una àmplia resposta" a la tesi de la seva defensa i que va ser identificada com a integrant del grup agressor per la seva "particularíssima estètica capil·lar", amb mig cap amb els cabells tallats simulant quadros d'escacs.