Rius de tinta per esborrar

El José coneix la Maria. El José i la Maria s'enamoren. S'enamoren tant que el seu amor, opinen, ha de quedar perpetuat. Perquè aquest amor resistirà el pas dels segles, travessarà els oceans del temps, superarà els revessos i necessitarà una capella sixtina, una catedral artística que li faci justícia i li doni posteritat. La pell pròpia, quina gran idea. El José i la Maria decideixen fer-se un tatuatge que proclami un amor inesborrable.

(Uns anys després…)

Algú s'ha d'ocupar de la feina bruta de reinserir els romàntics desenganyats, encara que no resulti agradable ser l'enterramorts dels cors morts precisament pocs dies abans de Sant Valentí. Però és necessari. Quan s'ensorren, els enamoraments deixen runa, i, cada vegada amb més freqüència, taques. Com una verola de tinta que té tendència a cronificar-se. No obstant, estem al segle XXI i això ja es pot curar.

Marcos Ferreiro parla amb coneixement de causa. És un dels socis de Tattoo Cleaners, una de les poques empreses de Barcelona que esborren tatuatges, i ell mateix va eliminar de la seva pell l'empremta d'un amor marcit. «Va ser el 1998. Feia la mili a Melilla i la meva nòvia vivia a Lugo. La joventut, la distància, la complicitat… Total, vam decidir tatuar-nos el mateix. La relació es va acabar als dos anys i el tatuatge es va mantenir present durant un temps», explica el Marcos, mentre Kati Pelay, la seva actual parella i copropietària del negoci, l'escolta sense ni gota de gelosia. «Em va costar 5.000 pessetes», recorda ell. Han passat molts anys i destruir-lo surt una mica més car, encara que fa menys mal. «Per a una superfície de 15 per 15 centímetres, que acostuma a ser el més habitual, cada sessió costa 59 euros. A vegades n'hi ha prou amb quatre sessions, però el normal són entre vuit i deu», aclareix la Kati.

El penediment és negoci

Després d'un passat laboral a la banca, va saber veure que el penediment del proïsme sempre ofereix un futur i fa dos anys va muntar l'empresa amb el Marcos, que ja tenia experiència en el món de l'estètica. Les coses els anaven bé i a sobre l'atzar els va donar una empenta insospitada: la ruptura d'Antonio Banderas i Melanie Griffith. Ella lluïa un «Antonio» gens discret dins d'un cor al braç dret. De sobte es va començar a diluir, i un bon dia va desaparèixer del tot. L'interès per l'esborrament de tatuatges va augmentar, potser hi havia molta gent que desconeixia que la tinta de l'amor no és eterna. La qüestió és que la Kati i el Marcos ho van notar en la seva facturació.

El sistema per liquidar empremtes de les vides anteriors d'una persona és un làser, tan redemptor com el de Luke Skywalker ocupant-se de Darth Vader. «Es passa per tot el tatuatge -precisa la Kati- i trenca el pigment en fragments prou petits perquè l'organisme els pugui expulsar per ell mateix». El negre, curiosament, és més fàcil d'esborrar, i si l'usuari és temorós s'hi pot aplicar un anestèsic.

Notícies relacionades

Un dipòsit a Joan Miró per regar els eixos verds amb aigua freàtica

Treball dicta serveis mínims per a la vaga de neteja

La clientela no consisteix tan sols en Romeus i Julietes desencantats de l'amor. També hi ha aspirants a militars i policies, o professionals d'altres oficis renyits amb els cossos empastifats. I després hi ha els que es retracten per la via d'urgència. Joves que en un rampell es tatuen -no necessàriament un dibuix amorós- i al cap d'una setmana ja corren a visitar-los, penedits. En aquest cas, s'han d'esperar tres mesos per començar l'esborrament. Fer-ho immediatament no seria eficaç.

La Kati i el Marcos han vist moltes coses. Parelles que entren al seu local, «només a preguntar», i acaben amb ell o ella pressionant l'altre perquè comenci de seguida el tractament liquidador. Alguns se sotmeten al làser amb presses per anar a exhibir de seguida, net de qualsevol passat, el braç on abans es veia escrit un «Maria» o un «José». «Un noi», diu la Kati, «es va treure el nom de la seva ex en braille». Potser ho va fer de cara a la pròxima nòvia. Per si fos cert que l'amor és cec.