BCN hi veu una «irregularitat», però no mal tracte als detinguts del 4-F

Gairebé un mes després que els fets del 4-F tornessin a estar sota sospita després de l'emissió televisiva del documental Ciutat morta, l'Ajuntament de Barcelona va presentar ahir l'informe que es va comprometre a elaborar sobre el que havia passat el 2006. L'anàlisi del consistori conclou que aquell dia no es van produir maltractaments als detinguts i, si bé sí que hi va haver «irregularitats», l'assumpte està tancat perquè no hi ha cap prova nova. No obstant, l'equip de Govern es va comprometre a impulsar una sèrie de millores en la Guàrdia Urbana.

Va ser el director dels serveis jurídics, Alfred Lacasa, qui va detallar els fets ara revisats, que consten en un informe de 55 pàgines. Va ser clar: si les sentències fermes que es refereixen a aquest cas són concloents, l'única manera de revisar-les seria si algun dels perjudicats ho demanés, però sota cap concepte ho pot fer l'ajuntament. «El poder judicial no pot ser revisat per la nostra administració, de manera que considerem que el cas està tancat», va dir.

NO AFECTA EL RESULTAT / Lacasa sí que va admetre la pèrdua del llibre de detinguts de la Guàrdia Urbana, encara que ho va minimitzar advertint que les dades que incloïa les havien pogut tenir per altres mitjans. En canvi, el primer tinent d'alcalde i responsable de seguretat, Joaquim Forn, va ser més autocrític i va qualificar l'extraviament d'«irregula­ritat». De fet, des del 2007 aquests llibres es guarden a les comissaries «de forma sistemàtica» encara que en el moment dels altercats del carrer de Sant Pere Més Baix «no n'hi havia obligació».

On sí que es van pronunciar a l'uníson (igual que el gerent de l'àrea de seguretat, Joan Delort, que acompanyava Forn i Lacasa) va ser al discrepar de les afirmacions del dia anterior del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que acusa de «negligència» les administracions i aprecia «indicis de maltractaments» almenys a un dels detinguts, Rodrigo Lanza, que va patir una ferida al cap i que ell assegura que va ser conseqüència de la brutalitat policial.

«Amb els elements que tenim no veiem aquests indicis», va sostenir Joaquim Forn. Lacasa va recordar que la sentència de l'Audiència no pot aclarir quan es va produir la lesió perquè les declaracions dels encausats eren «erràtiques» mentre que Delort va revelar que des de la comissaria de la Rambla els tres detinguts es van desplaçar a l'Hospital del Mar, d'allà a l'Hospital de Sant Pau i per fi a la Clínica de l'Esperança, on finalment els van atendre. Aquesta explicació aniria en contra de la versió de Lanza, que va assegurar que la policia l'havia agredit al tornar a la comissaria després que a l'Hospital del Mar no els poguessin atendre.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

A pesar del rebuig de responsabilitats per part de l'ajuntament, aquest aplicarà una sèrie de millores a la Guàrdia Urbana, com instal·lar càmeres de vídeo als cotxes en què es traslladen detinguts (per vetllar per la seguretat d'aquests però també dels agents per si s'enfronten a denúncies falses); es crearà un comitè d'ètica que elaborarà un informe anual i es millorarà el control del cos a través de la unitat de règim intern.

Un dels objectius dels tres responsables municipals era rentar el nom de la Guàrdia Urbana. Forn, dolgut, es va queixar que havien rebut acusacions sobre que la policia de Barcelona era una de les que acumulaven més denúncies per tortures. El tinent d'alcalde va assegurar que en cinc anys hi ha hagut 24 denúncies per maltractaments en 33.000 detencions.