Colau proposa invertir 120 milions en els 12 barris més perjudicats

Ada Colau ha anat aquest dimarts a Ciutat Meridiana, una de les zones més castigades de la ciutat. Allà ha explicat el pla mitjançant el qual la candidata de Barcelona en Comú dedicarà, si es converteix en la pròxima alcaldessa de Barcelona, 120 milions d'euros durant els dos primers anys de mandat als 12 barris amb més dificultats de Barcelona. És, ha dit, un pla que s'inspira en el mateix que va motivar la llei de barris de tripartit: l'actuació integral.

Colau ha citat els barris que rebran 10 milions en aquests dos anys. Els barris elegits, amb el districte entre parèntesis, són: Ciutat Meridiana, Verdum, Roquetes, Can Peguera, la Guineueta, Turó de la Peira (Nou Barris), Trinitat Vella i Bon Pastor (Sant Andreu), la Verneda-la Pau i Besòs-Maresme (Sant Martí), i la Marina-Zona Franca i la Bordeta (Sants-Montjuïc).

MARTÍN VILLA I L'ESQUERRA DE L'EIXAMPLE

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Colau ha afirmat que ella diu el mateix a Sarrià, on va parlar ahir, i a Nou Barris: "És necessària una aliança entre barris, veïns i veïnes per aconseguir la igualtat de tracte i d'oportunitats. El que no és necessari és l'assistencialisme". La candidata ha afirmat que lluitar contra el desequilibri econòmic de Barcelona ha de ser una prioritat.

A més de Colau, ha intervingut Gerardo Pisarello, segon de la candidatura, i l'històric lluitador pels drets socials Arcadi Oliveres. Amb sorna, Oliveres s'ha remuntat al 1971, quan els veïns de l'Esquerra de l'Eixample, on ell vivia llavors, es van voler constituir en associació. Volien, ha dit, la mateixa ciutat que persegueix la gent que recolza Barcelona en Comú. Els veïns van presentar els seus estatuts però el governador civil, que era Rodolfo Martín Villa, no va aprovar l'associació. Van anar a queixar-se perquè altres associacions havien aconseguit aprovar exactament els mateixos estatuts i Martín Villa va dir: "De la seva associació no em preocupen els estatuts, sinó el nom: esquerra". Els veïns es van negar a canviar el nom perquè allò era l'esquerra de l'Eixample i van presentar un recurs al Ministeri de Governació. El ministeri va resoldre el recurs una mica més tard, i el va rebutjar. En aquell moment ja era ministre de Governació... Rodolfo Martín Villa.