La voluntària Ada Colau
La pròxima alcaldessa participa de forma discreta en el recompte, al sud del Raval
És significatiu que una de les primeres accions d'un polític després de guanyar en uns comicis municipals sigui sortir al carrer, de nit, a comptar persones sense llar. Anticipa, suposa coses. Amb discreció, almenys mentre va durar el recompte, Ada Colau, amb tota probabilitat la futura alcaldessa de Barcelona, es va integrar en un dels grups que van sortir dimarts a la nit coordinats per Arrels Fundació, i en qualitat de voluntària va participar en l'acció. «Grup Raval sud, ara acabem recompte nocturn de persones dormint al carrer. Gràcies», va posar la responsable de Barcelona en Comú en el seu Twitter, poc abans de les dues de la matinada. «No volem una ciutat on hi hagi ciutadans de primera i de segona, i per això ahir vam participar directament, integrants de la llista, en aquest recompte de persones sense llar», va assenyalar més tard, ahir al matí, davant un grup de periodistes.
La participació de Colau contribueix a donar una mica més de visibilitat a un recompte que no es fa precisament per primera vegada. En el comunicat de premsa que va fer circular Arrels per donar a conèixer els resultats del recompte, la fundació va recordar que «a nivell de ciutat» s'han portat a terme dos recomptes nocturns com el de dimarts, un l'any 2008 i un altre l'any 2011, i que els va portar a terme la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), en la qual Arrels estava integrada. El 2011 va donar un resultat de 838 sense sostre. Dos anys més tard, el 2013, la XAPSLL va presentar noves xifres, però no basades en un recompte nocturn sinó en dades obtingudes de l'ajuntament. L'estadística va ser llavors de 870 persones dormint al carrer. Tenint en compte la xifra de 892 obtinguda aquesta setmana, es pot concloure que els últims quatre anys el nombre de persones sense llar ha crescut, sí, però de forma moderada.
Notícies relacionades«La nostra primera conclusió és que la xifra augmenta lleugerament, tampoc d'una manera desbordada, però augmenta», va declarar ahir a aquest diari el president d'Arrels, Ferran Busquets. El recompte dóna que a l'Eixample (242), Ciutat Vella (217) i Sants-Montjuïc (164) hi viuen més de dos terços de tots els indigents de la ciutat, fet que no va suposar una sorpresa a la seu de la fundació. «Es repeteix una mica el que ja coneixem, que a Ciutat Vella, l'Eixample i Sants és on hi ha més persones sense llar. En part té a veure amb el fet que és on hi ha els recursos, els llocs més tranquils o els llocs on les persones es poden sentir millor». Sobre la participació de la pròxima alcaldessa en la jornada, Busquets va declarar: «Creiem que el fet que la que serà possiblement la pròxima alcaldessa sigui sensible i participi en una acció de persones sense llar, i a més després de les eleccions, quan no li reporta vots, és una cosa molt interessant, és una preocupació important. Valorem com un fet important aquesta proximitat amb aquesta realitat».
La Síndica de Greuges de Bar-celona, Maria Assumpció Vilà, va considerar «inadmissible» la xifra de persones sense llar i va exigir «un pla de xoc urgent» i un increment de recursos.
- Pèls de punta Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Futbol Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi
- Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat: "Hem d’ajudar els ajuntaments; no importa el color polític"
- Guerra a Ucraïna Putin declara una «treva» unilateral per la Pasqua fins dilluns a la mitjanit
- Aquest és l’efecte d’esmorzar taronja als nostres ronyons
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- Gentrificació Dos anys convivint amb 35 pisos turístics al ‘Bloc Tarragona’: «És interminable el que patim»
- Adéu a la jubilació als 67 anys: aquest 2025 la Seguretat Social puja l'edat per a aquests treballadors