Cartes per a Elena Francis

Unes 50 emissores de ràdio de tot Espanya van emetre el Consultorio para la mujer Elena Francis entre 1947 i 1984, quan els consells sobre obediència cega al marit i la moral ultracatòlica ja sonaven més que desfasats. Es diu que el programa rebia cada dia tres saques de correspondència amb consultes de tota mena, des de com eliminar una taca fins a com retornar a casa un marit homosexual. Coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius, l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat presenta avui el treball de recuperació i digitalització de gairebé 10.000 cartes, una panoràmica de l'educació sentimental de les dones (i els homes) de la postguerra.

L'Instituto de Belleza Elena Francis, ubicat al carrer de Pelai de Barcelona, va concebre el programa com un espai per promocionar els seus productes. Però l'assessora en cosmètica va acabar convertint-se en una guru a qui milers de dones recorrien davant de qualsevol dubte, emparades per l'anonimat que atorgava el correu.

¿Però qui era en realitat aquella senyora amb recursos per a tot? Gerard Imbert, expert en codis de la comunicació, va publicar el 1982 el llibre Elena Francis, un consultorio para la transición (Península), on va revelar el que era un secret de domini públic. Elena Francis no existia. Un sacerdot i un psicòleg, entre altres, s'havien ocupat de respondre les consultes els primers temps. Des de 1966, el responsable en seria el periodista Juan Soto Viñolo, que després del tancament del programa, el 1984, va firmar crítiques taurines a EL PERIÓDICO.

L'empresa es va afanyar a desmentir-ho. Elena Francis existia, tenia entre 68 i 70 anys, i un gran sentit de la privacitat que no li permetia donar la cara. En qualsevol cas, llavors les dones ja havien trobat altres vies per resoldre tant els dubtes domèstics com els espirituals i la consellera va caure en l'oblit.

Notícies relacionades

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

La febre de les cites ràpides

El 2006, uns operaris municipals van trobar milers de cartes de les oients d'Elena Francis en molt mal estat a la masia de Can Tirel, a Cornellà. La casa havia sigut propietat dels Fradera, vinculats a l'empresa de productes de bellesa, però després va estar anys deshabitada. Els últims propietaris l'havien cedit a l'ajuntament.

L'Arxiu Comarcal del Baix Llobre-gat guarda 100.000 d'aquelles cartes i ja n'ha digitalitzat una desena part, esborrant-ne el nom i l'adreça de les remitents. A partir d'avui es podran consultar presentant el DNI. «Hi ha qui diu que és una cosa rància. L'època ho era, però en global demostren com les dones s'espavilaven per ser lliures i tirar endavant malgrat tot», explica Mari Luz Retuerta, responsable de l'arxiu comarcal.