Antifrau qüestiona la pensió de dos urbans condemnats per tortura

La polèmica per la concessió de pagues vitalícies a dos exagents de la Guàrdia Urbana de Barcelona condemnats per tortures segueix viva. L'Oficina Antifrau de Catalunya ha dictat una resolució, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, que qüestiona les pensions d'invalidesa concedides a dos exguàrdies just després de ser condemnats per maltractaments a un detingut i després de la participació d'un d'ells en el cas del 4-F. El director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, recomana a l'Institut Nacional de la Seguretat Social la revisió de les «qüestionables incapacitats permanents» que van ser concedides als dos policies.

La resolució, de tres folis i datada el dia 12 de juny, és la resposta a una denúncia presentada pel sindicat CGT, que va reclamar el gener passat la retirada de les pensions al considerar que van ser concedides de forma irregular per propiciar la sortida de la Guàrdia Urbana dels agents Víctor Bayona i Bakari Samyang, al ser condemnats en ferm a dos anys i tres mesos de presó per maltractaments al jove Yuri Sarran mentre estava detingut a les dependències de la policia.

Amb anterioritat a aquells fets, Samyang i Bayona van participar en la detenció dels acusats pels altercats que es van produir el 4 de febrer del 2006 a Ciutat Vella, en els quals un agent va patir greus lesions. Els testimonis de tots dos van ser determinants en la sentència que va condemnar a presó alguns dels detinguts pel 4-F, que també van denunciar tortures mentre eren als calabossos.

POSSIBLE REOBERTURA / L'Oficina Antifrau apunta indicis de possibles irregularitats encara que opta per arxivar les actuacions iniciades en resposta a la denúncia de la CGT «sense perjudici de la possibilitat de reobrir l'expedient corresponent si es constatessin dades, elements o circumstàncies determinants» en relació amb la concessió de les pagues vitalícies i les «raonables sospites» relatades per la part denunciant. La resolució abunda en algunes de les irregularitats que va posar sobre la taula la CGT, però rebutja altres aspectes al no veure-hi anomalies.

Per començar, l'organisme encarregat de controlar possibles abusos en les administracions de Catalunya constata les «grolleres coincidències temporals» en les tramitacions de les dues pensions, «en especial el fet que la primera de les baixes -dels dos, s'ha d'insistir- coincideixi amb el dictat de la primera sentència condemnatòria d'instància». És a dir, que els dos agents van deixar de treballar i van passar a estar de baixa -pas previ a la pensió d'invalidesa- just després de la primera sentència que els va condemnar per tortures.

A continuació, la resolució subratlla l'existència d'un «inexplicable paral·lelisme en la psicopatologia de dues persones diferents (això sí, afectades pel mateix resultat condemnatori)». L'oficina considera que les «oportunes i puntuals» baixes mèdiques, recomanades per un metge forense, van ser tramitades «acríticament» per l'Institut Català de la Salut, l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM). Aquell procés va acabar amb les «qüestionables incapacitats permanents». El text recorda els «avantatjosos efectes penals i econòmics» per als beneficiaris a causa del fet que eludeixen la inhabilitació absoluta i els permet cobrar unes pensions de 1.600 i 1.800 euros mensuals.

FALTA DE PROVES / Malgrat aquests indicis, la resolució determina que no es pot arribar a la conclusió «ni tan sols preliminarment» que la concessió de les invalideses sigui fruit de «maquinacions, influències, interessos de qualsevol tipus» o de conductes fora de la llei. L'oficina indica que «no es disposa de cap prova» que s'hagin donat les pensions amb diagnòstics falsos.

Notícies relacionades

BCN hi veu una «irregularitat», però no mal tracte als detinguts del 4-F

Ribó veu negligència de l'Administració en el 4-F

Respecte a la celeritat en la concessió de les pagues, la resolució no hi aprecia cap irregularitat al considerar que es van respectar els terminis legals. L'única pega que hi veu és que en un cas va intervenir un «consultor» de l'ICAM, el mateix que va redactar un informe de presumpció de la incapacitat. Les últimes xifres de l'ICAM indiquen que es rebutgen el 50,3% de les peticions d'invalidesa.

Malgrat l'arxivament de la denúncia, el director de l'oficina formula diverses recomanacions als departaments de Justícia i Salut de la Generalitat i suggereix a l'INSS «extremar els controls i proves mèdiques a l'hora de revisar les incapacitats» dels dos exagents. Després de la presentació de la denúncia, la directora de l'INSS a Barcelona va rebutjar la retirada de la pensió al considerar que no hi havia proves, encara que els dos agents hauran de passar un control l'any que ve.