«Em diuen que va ser culpa meva, que si anava borratxo»

Malgrat la desconfiança inicial, aquest noi va decidir parlar amb EL PERIÓDICO davant de la seva advocada i acompanyat pel seu pare. Ho va fer perquè vol que se sàpiga que en l'accident també s'hi van veure involucrats fills de famílies catalanes i que alguns, com ell, van resultar ferits a l'andana del baixador i no a les vies.

E. F. A. va relatar en el diari d'ahir que va creuar les vies perquè el pas elevat que es veia estava tancat i, aclaparat per la multitud, va pensar que no hi havia cap altra sortida. Quan ja estava a l'andana del costat mar, la força de l'Alaris circulant a 139 quilòmetres per hora el va expulsar uns quants metres i va quedar malferit entre els matolls. Tenia 17 anys.

«A mi no m'han quedat tantes seqüeles psicològiques com físiques

Notícies relacionades

Una soledat permanent

«Ens han jutjat com si fóssim éssers sense drets»

-explica-. Em vaig trencar la tíbia i el mal·lèol i em van haver de fer tres operacions. Vaig fer rehabilitació un any i no estic bé del tot. Quan la gent em veu la cama em pregunten què m'ha passat i, si els explico això del tren, em diuen que va ser culpa meva i em pregunten si anava borratxo.  Tot el que s'ha dit és mentida».

Pare i fill esclaten en un plor inconsolable al recordar els detalls. «El meu fill va estar una setmana ingressat -intervé el pare-. Jo treballava de nit, sortia a les sis del matí i me n'anava a l'hospital a rellevar la meva dona. Em quedava en una cadira fins que ella tornava a les cinc de la tarda i llavors me n'anava a casa, em rentava, i tornava a treballar. ¡Aquesta ha sigut l'ajuda que hem tingut! I que a sobre ens diguin tot el que ens han dit... [molt afectat]. És dur, és molt dur. Ja no és pels diners i el temps que hem invertit. El meu fill treballa, estudia i és un noi esportista, ¡no és un borratxo! La responsabilitat dels polítics era haver investigat i tret la veritat abans de tirar-nos a sobre totes aquelles mentides ».