EIDY AYALA: MARE D'UNA DE LES VÍCTIMES MORTALS I PORTAVEU DE LES FAMÍLIES

«Ens han jutjat com si fóssim éssers sense drets»

Aquesta mare coratge trenca el silenci i posa amb una foto del seu fill mort.

Aquesta mare coratge trenca el silenci i posa amb una foto del seu fill mort. / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts

Treballa en una empresa de reformes de la llar a Sabadell i és capaç d'atendre un client a l'oficina, fer comptes i parlar per telèfon, tot a la vegada i amb un somriure. D'origen bolivià, va arribar a Catalunya fa 21 anys i és mare de cinc fills. Jesús David, de 19 anys, va morir en l'accident de Castelldefels-Platja.

«El meu fill no va ser atropellat -explica-. Gràcies a Déu en vaig poder veure el cos i amb el temps això m'ha alleujat una mica. Ell ja era a dalt de l'andana quan el tren [l'Alaris de llarga distància] el va enganxar per la motxilla que portava a l'esquena i es va donar un cop terrible amb el vidre que li va obrir el cap».

Quan estaven al centre d'atenció per als familiars de les víctimes, a Castelldefels, entre crits i desmais, Ayala va començar a demanar els telèfons de tots: «No sé d'on em va sortir la força. Va ser com si algú m'il·luminés. Amb tot el dolor de la meva ànima, vaig pensar: 'Aquí hi ha d'haver justícia'. Va ser ella qui posteriorment va trucar a les famílies i a través de la germana d'una de les víctimes van contactar amb l'advocada Libry Ahumada. Vet aquí per què aquesta dona és portaveu.

Notícies relacionades

«Des del primer moment no hi ha hagut justícia per a les víctimes -diu-. No ens han jutjat com a persones, ens han jutjat com a animals; pitjor, com si fóssim éssers sense drets. Aquelles opinions constants que els nois eren els únics culpables i que ens posaven com si no fóssim persones civilitzades sinó bàrbars... Tot i que hi havia ferits espanyols, a ells no se'ls esmentava mai. Ens vam sentir una mica menyspreats i humiliats per no ser d'aquí, per ser immigrants».

Fins fa poc no podia pronunciar dues paraules sobre l'accident sense arrencar a plorar, però ara ja pot parlar. Les seves paraules són senzilles però contundents: «Jo no sabré expressar-me com una persona estudiada ni sabré de lleis, però a tots aquells polítics els diria que es resguardin, que es resguardin perquè abans de parlar s'ha de pensar tres vegades el que es dirà i ells, que se suposa que són tan estudiats, en el seu moment havien d'haver pensat i haver esbrinat realment el que va passar abans de donar tota la culpa a les víctimes».