Mercè Gil: «En un procés creatiu com aquest hi ha d'haver democràcia»

-¿Una pluja d'idees?

-La primera pluja d'idees, perquè això va ser una constant en el procés. S'havia de triar el tema del conte, i el tema, és clar, havia de ser científic. Bé, doncs tots van fer una proposta i es va escollir la lluna.

-Es va escollir… ¿com?

-Ah, per votació. La major part de les decisions es van prendre per votació. Era la manera com ells trobaven just que s'escollís una cosa i no una altra.

-O sigui, que el conte és resultat d'un procés democràtic. En certa manera.

-Absolutament. En un procés creatiu com aquest hi ha d'haver democràcia.

Mercè Gil és mestra a la Unitat de Suport per a l'Educació Especial de l'institut Príncep de Girona, a Barcelona. Els seus alumnes tenen dificultats o bé de comunicació o bé d'aprenentatge, i passen més o menys hores amb ella en funció de les seves necessitats. Són temps de felicitat a l'aula: els sis alumnes de llengua catalana acaben de guanyar un dels premis del concurs anual Fem Contes de Ciència que organitza Cosmocaixa. I sí, són feliços. Raquel Valenzuela, Marta Fossas, Ignacio Abad, Aya el Goul, Fátima Feliz i Adrián Olivares: qui sap si un dia no seran literats consagrats.

-Bé, ja tenien el tema. ¿I després?

-Després hi va haver un altre procés semblant per escollir protagonista. La lluna era el tema, això ja ho teníem, així que es va parlar que el protagonista fos un astronauta, un marcià… Es va tornar a votar i va sortir que seria un nen.

-Faltava la història, pròpiament dita, ¿no?

-Sí. Els vaig dir: «Ara s'han de saber coses de la lluna», i ells van investigar i van portar informació a l'aula: les fases de la lluna, els cràters, el costat fosc… Llavors va començar l'autèntic procés de creació: tenim la lluna, tenim el nen, què li passa al nen.

-Una altra votació.

-És clar. En tots els moments decisius hi va haver votació.

-Expliqui'm: pedagògicament, ¿què s'aconsegueix en concret amb això?

-Doncs a mi em serveix per treballar una sèrie de continguts, començant per llengua catalana: redacció, gramàtica, ortografia… També em serveix per treballar la creativitat i la interacció entre els alumnes. A més, al ser una proposta externa té un factor motivacional afegit que fa que l'alumne s'hi impliqui més.

-I a sobre van guanyar…

-Això també té un valor pedagògic, perquè veure que el que fan a l'aula té una projecció que transcendeix aquestes quatre parets… Per a ells és important.

-Tornem al procés. Ja tenen la trama. ¿I llavors?

-Bé, en cada sessió hi havia un alumne que prenia nota de tot, de manera que hi havia una redacció, un esquelet del conte. A aquell esquelet quan vam acabar jo li vaig corregir l'ortografia, la gramàtica... El vaig tornar portar a classe, i cada cop que el llegia hi havia algun alumne que hi afegia algun detall. Fins que va arribar un moment de: «Prou de canvis», perquè hi havia un termini i s'havia d'entregar el conte.

-¿I el títol? L'home de la lluna, ¿no?

-Sí. Per votació. I el nom del personatge, tot. A ells els encanta el tema democràtic, i a més feien política, buscaven aliances, coses del tipus: «Vota'm a mi, que jo et votaré a tu». Això és molt millor que un treball individual. Era posar sobre la taula les teves propostes, les teves opinions, arribar a acords amb els companys. Al final tots es van apropiar del conte perquè tots van entendre que era una mica seu.

Notícies relacionades

Les núvies artesanals de Yolancris enlluernen a la Barcelona Bridal

La plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur del CAP del Raval

-El concurs és anual. ¿Pensen tornar a participar-hi?

-¡I tant!