La matèria grisa de BCN
Barcelona Regional va néixer com a instrument urbanístic de Maragall i avui és un reconegut 'think tank' metropolità L'empresa es troba al darrere de les principals transformacions
El Port Olímpic 8 Vista aèria de la costa catalana. Un dels informes sota sospita és sobre aquest equipament marítim. /
BR són unes sigles que diuen poc al comú dels mortals. Però en el món de l'urbanisme barceloní són les sigles. I el nom al qual se les associa és el de Josep Antoni Acebillo, el que va ser braç executor, primer, d'Oriol Bohigas i, després, factòtumdels canvis a la ciutat. Nascuda la Nit de Nadal del 1993, encara que es va posar en marxa ja al 94, Barcelona Regional (BR) ha sigut la matèria grisa amb què Barcelona ha avançat i mantingut la seva primacia urbanística després dels Jocs Olímpics. Va tenir un naixement modest, amb els mobles heretats de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística (IMPU), extint amb el final de la transformació olímpica, i amb un logotip creat per un voluntariós delineant que li va dedicar un parell de tardes.
El naixement de BR forma part del creixement de la mateixa ciutat. Entre el 1980 i el 1987, el duo Bohigas-Acebillo va posar les bases de com s'havia d'abordar l'espai públic a Barcelona. Era l'època de les, llavors, molt criticades places dures. Entre el 1987 i el 1993 va venir, òbviament, la transformació olímpica, en què Acebillo ja va agafar tot el protagonisme. I el 1994, quan era obvi que l'arquitecte no tornaria a estar en primera línia, Pasqual Maragall li va crear a mida el que es convertiria en el seu instrument urbanístic.
Els primers reptes van ser, per exemple, configurar una nova estructura del sistema ferroviari de BCN: dues estacions metropolitanes de l'AVE. Una sota la terminal de l'aeroport i una altra a la Sagrera, unides pel litoral. També la recuperació mediambiental del riu Besòs i completar la transformació del front marítim de la ciutat fins al Besòs, continuant el procés inaugurat amb la Vila Olímpica.
El diluvi a Cerdà
L'avaria d'una conducció d'aigua a la plaça de Cerdà, després d'un autèntic diluvi, amb les imatges de conductors amb l'aigua a la cintura, va suposar la pèrdua de la capacitat executora de BR. A partir d'aquell moment es va dedicar només a pensar la ciutat, l'entorn metropolità i les seves infraestructures.
De l'agència va sortir, per exemple, l'audaç pla de convertir la depuradora del Besòs, la que tractava l'aigua residual d'1,75 milions de persones, en una gran plaça pública. On avui, amb el fracassat esdeveniment del Fòrum 2004 entremig, se celebra, per exemple, el Primavera Sound.
Notícies relacionadesBR sempre va ser presidida per l'alcalde de torn. Fins que va arribar Xavier Trias, que va delegar en Antoni Vives. Sota el seu mantell, i amb Willy Müller de director general, l'agència s'ha centrat intensament en una proposta per al Morrot que ha anat configurant-se com la versió descafeïnada de la proposta estrella de Trias el 2007. En aquella campanya va plantejar un barri residencial de 10.000 vivendes. El 2011, ja amb menys vivendes, el va batejar com a blau@ictinea -amb un submarí de campanya inclòs-.
BR i el seu director, amb la protecció de Vives, han desplegat una intensa activitat de projecció internacional amb l'anomenat model Barcelona per bandera. Aquell model en un altre temps criticat per convergents i postmoderns.
