Un alt càrrec d'Hàbitat Urbà va adjudicar contractes a un exsoci
Willy Müller, de Barcelona Regional, va beneficiar les empreses d'Antonio Herrero amb 22.500 euros
La Fiscalia de BCN va reclamar a mitjans de juny els expedients de contractació a l'empresa
Willy Müller, director general de Barcelona Regional. /
El director general de Barcelona Regional, Willy Müller, mà dreta del fins fa 15 dies tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, va adjudicar dos contractes per un import total de 22.500 euros a Antonio Herrero Bergés. Müller i Herrero van ser socis en dues companyies ja extingides. La Fiscalia de Barcelona ha obert una investigació per aclarir el motiu i l'abast d'aquestes adjudicacions. Així, va reclamar, a mitjans de juny, els expedients sota sospita.
Barcelona Regional és una empresa pública creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1994 per a la planificació estratègica i l'estudi de les grans infraestructures i amb participació, per exemple, de l'Àrea Metropolitana i el Consorci de la Zona Franca, entre altres.
El primer contracte adjudicat, l'octubre del 2012, a Herrero Bergés, per un import de 4.500 euros, sense IVA, era un estudi sobre l'adequació d'usos i explotació del Port Olímpic de Barcelona. L'adjudicatari és Shift Global Engineering, amb seu a l'avinguda del Príncep d'Astúries.
La segona adjudicació, en aquest cas a nom de Dnexo, correspon a l'estudi de l'adequació dels hangars del port per emplaçar-hi l'exposició From de Seafront to the Waterfront, que va estar oberta fins a poc abans de la campanya electoral. La quantia va ser, en aquest cas, de 18.000 euros. Aquest és el límit per no haver de fer un concurs públic. Dnexo té la seu social al número 58 de la Ronda de Sant Pere. En concret, al principal 2A.
AL MATEIX EDIFICI
Guillermo Hugo Müller Zappettini (nom complet) i Antonio Herrero van ser socis a l'empresa ja extingida Enter Martorell. Müller va ser conseller i secretari fins a mitjans del 2010. Herrero, president i conseller. Tenia la seu al mateix número 58 de la Ronda de Sant Pere, al principal 2B. L'objecte social d'Enter Martorell va ser «la compravenda de tota classe d'immobles i finques rústiques i urbanes, la parcel·lació i urbanització de terrenys, així com la construcció, promoció i edificació d'immobles i la seva venda en apartaments».
L'exposició From de Seafront to the Waterfront va estar envoltada de polèmica, per exemple, sobre el seu cost. Després d'una primera xifra, que l'organització va reconèixer que era un error, el preu total es va deixar en 350.000 euros. La renovació del front litoral, entre la Rambla i el riu Llobregat, ha actuat a manera de fetitxe per a l'equip urbanístic convergent en els seus quatre anys de vida. En aquesta zona és on es va concebre l'anomenat Blau@Ictinea, un macroprojecte que havia de construir-se al moll d'inflamables, però que mai va ser plantejat amb serietat.
VEÏNS
Segons consta al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el despatx professional de Müller com a arquitecte, abans del seu nomenament com a director general de Barcelona Regional, estava situat al mateix número 58 de la ronda de Sant Pere. Al principal 2B, al costat d'Herrero. De fet, recordem, el domicili social d'Enter Martorell, l'empresa que compartien Müller i Herrero. Originalment el principal 2A i 2B eren un mateix pis que al seu dia es va dividir en dos.
Müller va ser nomenat director general pel mateix Vives, que exerceix encara de president de Barcelona Regional, tot i que serà rellevat ben aviat, després de la derrota de CiU a l'Ajuntament de Barcelona. Juntament amb l'arquitecte en cap, i vicepresident de BR, Vicente Guallart, van formar el trio que havia de renovar l'urbanisme barceloní després de 32 anys de domini socialista. Fonts coneixedores de la relació entre Müller i Vives la defineixen com de «més que amics». Com a arquitecte, a Müller se li coneixen projectes, per exemple, a Sant Petersburg. A Barcelona, la seva obra més destacada és el mercat central de la flor de Mercabarna.
Juntament amb Vives i Guallart van crear l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya. Va ser allà on va néixer la idea urbanística sobre Barcelona amb què Vives, segons el mateix ara regidor, va convèncer Xavier Trias.
«No hi ha cap irregularitat i tot està en regla. Els informes es van fer i es van encarregar a Antonio Herrero perquè és un expert en les matèries que tractaven. Per exemple, ha treballat per al Port Olímpic. El preu que es va pagar pels treballs és el del mercat i l'adjudicació va ser correcta. A més a més, la tasca de Barcelona Regional està auditada. Sí que és veritat que Herrero va ser soci meu, però fa molts anys. Només he estat quatre anys al sector públic, la resta de la meva vida professional he estat en el sector privat i he col·laborat amb moltes empreses», va assegurar a aquest diari Willy Müller.
